Sapere aude

Una de Barri Sèsam

2010-11-12T12:21:00.000+01:00

Com anem, amics? Us en recordeu de Barri Sèsam (Sesame Street)? Sí, sí, aquella sèrie infantil que començava amb el "na na na na , na na na na..." i que ens explicava què fàcil podia ser la vida i com s'arreglaven els problemes amb el treball, l'esforç, el sacrifici i la constància? Potser caldria que per la campanya electoral, TVE tornés a emetre els seus millors capítols, o, si més no, un spin-off amb el vampir o el monstre de les galetes.

I per què dic això? Doncs perquè a mi em sembla que la campanya política i les propostes del tripartit són ninis. Però anem per parts. En primer lloc, podeu preguntar-vos per què dic tripartit, si Montilla repeteix sense parar que no es reeditarà, ERC mira al sostre i Xiula i l'únic que el demana i el reivindica és l'Herrera. Doncs perquè com tot sabeu de motu proprio, ho han fet dos cops, i ho faran el tercer, que a aquests si que se'ls pot aplicar allò de "a la tercera va la vençuda". Però, en segon lloc, per què dic ninis? Perquè ni aporten cap solució ni en tenen voluntat.

Tòpics, dogmes, i més tòpics. Que si ve la dreta, que si "España se desmiembra", que en Mas és el Cameron català, que es retallaran drets. Fixeu-vos en la línia d'atac: por, crítica, negativitat i res més. Ja ho diuen, ja, que aquell que res té a construir, si vol existir, ha d'optar per destruir. Però no estem parlant d'un tema irrisori, d'un debat esportiu, d'una discussió sobre quin famós ha anat al llit amb quina model, d'un debat de teleescombreries... No senyors, estem parlant del benestar dels ciutadans de Catalunya, de l'equilibri territorial, del 41% d'atur juvenil, dels milers i milers d'aturats, del 30% de fracàs escolar, de la nostra dignitat nacional. Ara més que mai, la politica no pot ser trivial; ara més que mai, els partits han de treballar fort i en positiu per tal que la participació a les eleccion sigui un èxit, per tal que el debat polític esdevingui sa, integrador i, per suposat, útil.

I són aquests que s'autoanomenen d'esquerres, defensors de la política social, de l'igualtat, de nobles principis que ells han corromput i destrossat durant 7 anys a la Generalitat, els que estan fent més mal al país i a la seva gent. Ho han fet a la precampanya i comencen la campanya de la mateixa manera. No ens podem permetre tenir uns dirigents polítics així, us ho asseguro. Un dirigents que s'han manifestat del tot ineficients i inexperts per gestionar un país i que, ara, en comptes de treballar per enfortir la democràcia en una època de crisi duríssima, es dediquen a motivar que una gran part de la gent no tingui alicients per anar a votar. Per Unió de Joves i per Convergència i Unió, la participació de la nostra ciutadania a les eleccions és un clar indicador de salut democràtica i és la pedra sobre la qual les demandes i necessitats del país s'hauran d'articular. Per això pregonem que necessitem una gran majoria, que CiU sí que farà tot el possible per tal d'apropar la política a la ciutadania, per tornar-la al lloc d'on mai hagués hagut de marxar.

És per això, un cop vistes les primeres declaracions, eslògans i propostes dels nostres il·lustres governants davant la data del 28N, que Unió de Joves els recomana fefaentment rememorar els grandiosos episodis de "l'Espinete" i cia. Allí ens ensenyaven a comportar-nos educadament, sumar, restar, multiplicar i agrupar.Allí ens explicaven que el sentit comú i el treball fan arribar més lluny que no pas la confrontació, la pugna verbal violenta i l'acusació constant. De ben segur que si em fan una miqueta de cas, la campanya serà més fructífera i útil per tots els ciutadans, i el resultat electoral, sigui el que sigui, ajudarà al país a tirar endavant.

I si no em volen fer cas, els demano que deixin la política i es dediquin al teatre i l'espectacle, sector en el qual els líders del tripartit han destacat internacionalment. Crec fermament que tenen un futur brillant, fins i tot poden ser els nous seguidors de Dadà! Amb un bon agent, es podrien guanyar la vida sense dificultar la vida a ningú, fent-nos riure per l'absurd... Jo, mentre s'ho pensen, us confesso que passi el que passi, sempre seguiré preferint Barri Sèsam.

La JSC ha d'aprendre a no crear desafecció política per defecte

2010-10-08T12:33:00.000+02:00

Després d’haver llegit les opinions de la JSC sobre la “manca de consistència de les propostes en matèria de joventut del programa electoral de CiU” el president d' Unió de Joves, Iban Rabasa, ha recomanat a la JSC “que aprengui a llegir documents llargs i a navegar per la xarxa” i l’ha animada a anar “més enllà de la desqualificació permanent, de la brega gratuïta i de la crítica sense fonaments en la política”. “Esperàvem que les noves generacions Socialistes anessin més enllà de l’estil que caracteritza el PSC d’avui en dia”, ha continuat.

Rabasa ha afegit que la JSC hauria de tornar a entrar a la web de CiU i baixar-se el programa, o que “si segueixen tenint dificultats en la navegació, també poden anar directament a www.ideespelcanvi.cat, i allí el trobaran, sencer, definitiu i editat”.

Rabasa ha dit que “si la JSC hagués sabut fer quelcom tan simple com mirar-se un índex analític, que implica anar a mirar a la lletra J, de Joventut, s’hauria trobat amb 17 propostes concretes i directes relacionades amb Joventut”. Rabasa ha aclarit que “és evident que 17 mesures suposen, com a mínim, 17 paràgrafs”.

El jove nacionalista ha reblat el clau explicant que “aquestes 17 mesures, com que el programa les enumera totes, van de la mesura 17 a la mesura 992, la qual cosa vol dir que CiU entén que les polítiques de joventut són quelcom transversal, com també ha vingut defensant reiteradament el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya”.

Rabasa ha conclòs les seves valoracions sobre la campanya de la JSC manifestant que “després de veure les opinions de la JSC queda clar que per les joventuts socialistes les polítiques de joventut no són més que quelcom sectorial, que cal tractar a part i de manera inconnexa amb la resta del programa”. “És evident que es tracta d’una qüestió de prioritats”, ha afegit.

Per tot això emplaça a diferenciar la campanya de desprestigi que sembla que el PSC ha ordenat a la JSC (vegeu recull adjunt) amb la campanya constructiva que es vol fer des d’El Futur de Catalunya (Unió de Joves i JNC), que emplacen a la ciutadania el proper 16 d’Octubre per donar a conèixer el seu programa per als joves catalans, davant d'Artur Mas i Duran i LLeida a la UPC de VIlanova i la Geltrú. Per finalitzar, ha remarcat que "és aquest tipus de política la que crea desafecció, distància i menyspreu als joves d'avui en dia, que abans que crítiques gratuïtes volen respostes clares per complir els seus somnis de futur".

29-S. Així no! Prou!

2010-09-29T18:00:00.000+02:00

Ja n'hi ha prou! Els nostres carrers no poden seguir així, dominats per la impunitat causada per un govern al que li tremola la mà quan hauria d'actuar amb contundència contra els antisistema i vàndals descontrolats de la fauna urbana de la capital de Catalunya!

Ja n'hi ha prou de fer ulls clucs davant els delinqüents que pretenen camuflar-se entre el legítim dret a vaga per concentrar la seva inestabilitat emocional en els béns que paguen els nostres impostos i el nostre treball!

Ja n'hi ha prou d'incendis de cotxes de policia i pintades com 'Colgaremos al último político con las tripas del último policía'!

Ja n'hi ha prou que els càrrecs del govern siguin notícia (http://politica.e-noticies.cat/un-alt-carrec-del-govern-fa-de-piquet-45103.html)!

Ja n'hi ha prou que el nostre Departament d'Interior impedeixi que els nostres cossos de seguretat facin la seva feina!

Ja n'hi ha prou dels atacs als autònoms, treballadors i petites empreses que fan mans i mànigues per poder tirar endavant el seu projecte de vida i donar llocs de treball a la gent honrada!

Ja n'hi ha prou d'un Ajuntament i una Generalitat que promocionen Catalunya i Barcelona com la ciutat dels antisistema, els okupes, els ninis, la transgressió i l'incivisme!

Ja n'hi ha prou de gauche divine, d'esquerra caviar, de revolucionaris caducs!

Així no es fa un país, així no s'aixeca una comunitat, així no es fa cap vaga! 29-S, així no! Prou delinqüència i impunitat!

La segona transició

2010-07-30T14:42:00.000+02:00

Benvolguts amics, com anem? Ja arriben les vacances, eh? Ja tocaven, després d'aquest any tan mogudet que hem tingut! El constitucional, el cas Palau, la sentència de l'Estatut, la mani del 10 J, els toros...

Durant aquest any, els Joves d'Unió hem parlat clar sobre la realitat que ens envolta, sobre les nostres preocupacions, sobre els reptes de país, sobre el nostre present, sobre el nostre futur. Hem demostrat que hi ha una resposta diferent, defugida de radicalisme suïcides i inmobilismes pretèrits. Hem demostrar, i encara ens queda molt per endavant, que els joves tenen molt a dir i no poden romandre passius davant el que passa al nostre món. I gràcies a tot aquest treball, i tot el que farem, hem aconseguit que el nostre Secretari General, en Roger Montañola, sigui el candidat 35 per Barcelona a les llistes de CiU al Parlament de Catalunya. Amb aquest lloc, les nostres possibiltiats d'entrada al Parlament, segons el que diuen les enquestes, són molt altes.

Si és així, podem començar a marcar diferències en la política catalana, ajudant a que CiU lideri el canvi de paradigma al nostre país. Ja a la nostra XVIII Escola d'Estiu, fa un parell de setmanes a Tortosa, vaig comentar amb l'amic Eduard Mallén (des d'aquí el saludo) que la intenció d'Unió de Joves era marcar un abans i un després en la política catalana, aportar raó als nostres sentiments nacionals, incloure a tot el jovent que es sent exclòs, parlar clar i català sobre els nostres problemes. En resum, quelcom com despolititzar la política.

Però, de fet, despolititzar la política no és un repte banal, fàcil o ràpid. A més, l'expressió pot sonar estranya o malintencionada; però per això ho aclarirem... Despolititzar en sentit positiu, és apropar la política en majúscules al ciutadà, fer-la més inclusiva, on tothom pugui formar part d'un projecte que el representi, on el nostre capital humà no es perdi sinó que s'hi vehiculi. Una política que motivi als millors, a aquells que se'n van a l'empresa privada perquè no confien en el nostre sistema. Per fer això, no obstant, hem d'eliminar la paraula "impossible" del nostre vocabulari i donar respostes amb sentit comú. Així, no lluny de controvèrsies, vam encarar allò que és la metàfora del despropòsit i de la inviabilitat de l'Espanya del present, la sentència del Tribunal Constitucional sobre el nostre Estatut.

Nosaltres, literalment, vam demanar que el nostre cap d'estar, el Rei Joan Carles, actués. Us el presento:

"Unió de Joves demana que el Rei apadrini una reforma constitucional que contempli la plena sobirania de Catalunya Catalunya es mereix ser respectada i qualsevol retall de l’Estatut atempta contra la seva dignitat.

Des de Unió de Joves creiem que qualsevol modificació de l’Estatut és intolerable. I no només això: la sentència del Tribunal Constitucional –la legitimitat del qual ja s’ha posat en entredit en més d’una ocasió– no és més que un altre exemple del seu mal funcionament.

Amb aquesta decisió el marc legal espanyol no només ataca la voluntat de Catalunya, sinó que mostra, amb aquesta situació, una gran incoherència en invalidar –total o parcialment –un document aprovat per Les Corts, legitimades per la democràcia.

Des de Unió de Joves volem fer saber que l’actual model constitucional està esgotat i que no reflexa ni respecta la realitat política, econòmica i social de Catalunya. Perquè el TC no només ens retalla un Estatut legítim i legal, sinó que amb la seva sentència atempta contra la dignitat de tota una nació i els seus ciutadans. Constatem també que estatuts com el d’Andalusia o València (entre d’altres) s’assimilen a l’Estatut català i per tant en quedaria també qüestionada la seva constitucionalitat.

Per això, Unió de Joves treballarem per fer progressar una reforma constitucional que contempli i reconegui tots els drets intrínsecs de Catalunya i la plena sobirania com a nació. Per aquesta raó demanem al Rei Joan Carles I, com a cap d’Estat, que apadrini aquesta reforma."

I és, en aquesta línia, que els nostres joves de la ciutat de Barcelona van presentar una moció al nostre passat Consell Nacional de Tortosa, on vam aprovar que, de totes totes, seguirem defensant que el nostre cap d'estat defensi aquest camí del mig, que permeti que la nostra sobirania absoluta pugui conviure amb l'estructura de l'estat.

També, en aquesta línia, vam elaborar el que nosaltres anomenem pack anticrisi, que porta solucions per l'atur i el foment de l'emprenedoria juvenil. I també, en aquesta línia, vam ser la única joventut política en defensar el model d'integració de Vic.

Us prometo que al setembre, i encarant les eleccions més importants que ha tingut la història del nostre país, Unió de Joves posarà tota la carn a la graella i donarà el millor que té per tal que el canvi arribi als nostres joves i ciutadans.

Fins llavors, us desitjo unes bones vacances als que les teniu, i un bon treball als que ja les heu fet!

El futur de Catalunya

2010-06-10T18:42:00.002+02:00

Hola companys, com estem? Fa dies que no us escrivia, però l'actualitat política ha estat molt moguda aquests dies. La consulta per la Diagonal, el retall de ZP, la reforma laboral, el Cas Pretòria... Una sèrie de fracassos i despropòsits que no poden ser oblidats i relativitzats per la majoria dels ciutadans del nostre país. La desafecció, la desconfiança, l'aversió a la gestió de la res publica augmenta dia a dia, poc a poc.

I és que, si la política es converteix en un obstacle , i no en la solució als problemes, és que poden arribar a perillar les bases de la democràcia. I això no ens ho podem permetre. Ahir la meva àvia Teresa feia 96 anys (aprofito per saludar-la i refelicitar-la) i, fent gal·la d'una clarividència envenjable, ens recordava a tots que aquesta crisi que estem vivint venia perquè "ara tothom és ric, massa ric".

De fet, quan ella afirma sense tremolar que avui en dia tothom és ric, no és perquè la seva edat senil fa que nov vegi la realitat amb claredat, sinó perquè les èpoques que ella ha viscut han estat realment intenses, duríssimes i inimaginables al nostre país actualment. Èpoques on la justícia social era una utopia, on l'ascensor social no tenia significat, on es passava gana, molta gana.

Si en l'actualitat "tots som rics" i gaudim d'un estat del Benestar fort és gràcies a la Democràcia, que ha impulsat des dels seus inicis mecanismes redistributius i de seguretat social importantíssims. Per tot això ella, amb valors com el sacrifici, el treball i la persistència, sempre ha intentat que els seus fills i néts valorem la Democràcia. I en part d'aquí ve la meva vocació política, perquè sempre he valorat el context on he crescut.

No obstant, cada dia que passa, més gent em ve a mi i als altres representants d'UJ demanant que els joves fem "alguna cosa", que demostrem compromís, que som més necessaris ara que mai, que aportem idees fresques, que lluitem pels somnis, que portem el país més enllà, que posem un somriure, força i coratge, en definitiva, que cal treballar pel nostre futur. Un futur incert, on podria ser que el nostre nivell de vida sigui inferior al dels nostres pares....

Catalunya s'hi juga molt en els propers temps. I amb ella, tots els seus ciutadans, especialment els joves. Per aquest motiu Unió de Joves, les joventuts d'Unió Democràtica de Catalunya i la JNC, les joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya, han decidit preparar una campanya electoral totalment conjunta, actuant de facto com a joventuts de CiU. Amb aquesta campanya, les dues joventuts polítiques més representatives de Catalunya fan una clara aposta per treballar pels valors que han de fonamentar el futur del nostre país. Amb els nostres candidats Roger Montañola i Gerard Figueras al capdavant, farem d'aquesta campanya el lloc perfecte per portar a la llum les propostes que creiem han de ser dutes a terme pel nou Govern de Catalunya, que esperem estigui liderat per CiU.

Us penjo el link del clip! Fins aviat!

http://www.youtube.com/watch?v=rJQiz0O4HfY

Immigració: problema o repte?

2010-05-06T12:26:00.000+02:00

Entre el 2000 i el 2007, Catalunya va acollir a un milió de nouvinguts. En només 6 anys, la xifra d’immigrants s’havia multiplicat per 6 al nostre país. Una situació insostenible promoguda per la demanda de mà d’obra barata que, amb la crisi, féu que el dret a l’ immigració esdevingués un greu problema.

Un greu problema, perquè el boom dels sectors econòmics amb gran demanda de mà d'obra poc qualificada (l'agricultura, la construcció o el servei domèstic) va començar a desinflar-se. I hem arribat a la situació actual, on ciutats com Barcelona baten rècords negatius històrics, amb 108.292 aturat el mes d’abril, la gran majoria nouvinguts.

Un greu problema, perquè les persones nouvingudes no disposen de xarxes socials formals fortes (família,etc.) que les puguin ajudar en la prestació de serveis assistencials. Per aquest motiu, l’entrada de nombroses persones (moltes en situació irregular) al nostre sistema de benestar, juntament als nous aturats en condicions regulars, està col·lapsant els nostres serveis socials.

Un greu problema, perquè la Llei d’Estrangeria i la Directiva de Retorn no s’estan complint (sí a altres països de la Unió Europea), fet que genera inseguretat jurídica, greuge comparatiu i dóna ales i arguments a partits d’extrema dreta que qüestionen l’estat de dret i les bases de la nostra democràcia.

Un greu problema, perquè la immigració a les grans ciutats s’ha localitzat majoritàriament a zones perifèriques i s’ha autoexclòs de la nostra realitat nacional i cultural, fet que deixa la integració real com a mera declaració d’intencions dels polítics i posa a la llum del dia problemes de convivència claríssims.

Un greu problema, perquè els poders públics i els partits polítics tradicionals han tingut una actitud naïf i han mirat cap un altre cantó, deixant l’assumpte en mans dels ajuntaments i obviant les queixes i preocupacions dels ciutadans, que ara ja han començat a creure’s els punts de vista dels xenòfobs.

Un greu problema, perquè les mencionades circumstàncies estan començant a fer que entre la societat d’acollida no es vulgui distingir entre la situació regular o irregular dels nouvinguts, i es generalitzi l’aversió als immigrants, independentment del seu nivell d’adaptació i integració.

Tots aquests factors fan que la immigració hagi esdevingut un gran problema per Catalunya. Es tracta d’un fet innegable que ha de ser encarat amb fermesa, claredat i responsabilitat. De nosaltres depèn que esdevingui una oportunitat; aquest és el nostre repte com a joves polítics. Si ho oblidem, el dret a la immigració pot esdevenir inaplicable i socialment insostenible al nostre país.

UJ en contra del lloguer forçós!

2010-05-04T11:04:00.000+02:00

UNIÓ DE JOVES AFIRMA QUE L'ANUNCI DE L'IMPLEMENTACIÓ DEL LLOGUER FORÇÓS A LA MEITAT DELS MUNICIPIS CATALANS PROMOU L'OCUPACIÓ IL·LEGAL

El President d'Unió de Joves, Iban Rabasa, titlla la mesura d'"inconstitucional per la vulneració del dret a la propietat privada". Segueix afirmant que “el Tribunal Constitucional, en comptes de deliberar sobre la legitimitat de les decisions del poble hauria de vetllar perquè lleis que atempten contra els drets dels ciutadants no tirin endavant”.

Unió de Joves considera que la intenció del Govern d'aprovar abans d'estiu el decret que desenvolupa el Pla Territorial Sectorial de l'Habitatge, pel qual es podrà aplicar el lloguer forçós de pisos buits, representa un clar atac al dret a la propietat privada.

Iban Rabasa ha recordat que CiU es va oposar a l'anomenada Llei "pel dret" a l'Habitatge perquè l'article 42.6 permet al govern obligar als ciutadans a posar a lloguer habitatges de la seva propietat en contra de la seva voluntat, xocant frontalment contra la tinença de segones residències extès a la classe mitjana catalana.

"Aquesta mesura", ha afirmat, "mostra la perversitat de la política del tripartit en habitatge, ja que persegueix les famílies que han treballat tota una vida per poder gaudir del descans els caps de setmana i, en canvi, fa ulls clucs davant la l'augment indiscriminat de cases ocupades a tot el país". Ha recordat que "només a la ciutat de Barcelona, hi han 249 cases okupades que, amb l'aixopluc dels sectors d'extrema esquerra del Govern, estant esdevenint, a ulls dels joves, la solució obligada als seus problemes d'habitatge".

"És intolerable", ha afirmat, "que el tripartit no doni cap solució a les necessitats dels joves, ofegats per un 40% d'atur, mentre tolera amb el seu silenci l'ocupació de propietats privades i fiscalitza els propietaris".

D’altra banda, Rabasa ha proposat "posar immediatament a lloguer en un règim adequat als joves la gran bossa de pisos de protecció oficial que la Generalitat no pot vendre, ja que actualment es necessiten mesures de choc".

Carrasco i Formiguera; ahir, avui i sempre

2010-04-09T16:11:00.001+02:00

Hola amics, com anem? Espero que la Setmana Santa (que es diu així, no les "vacances de primavera" com diuen els progres) us hagin recobrat totes les energies. Vista l'actualitat política, i els durs moments que passa el país ( i que sembla que ens esperen), us seran necessàries.

Aquest matí he tingut l'honor de participar a l'homenatge-ofrena que, com cada any, fem a Unió de Joves rememorant la memòria d'en Manuel Carrasco i Formiguera, membre destacat d'Unió Democràtica de Catalunya, i que fou afusellat a Burgos el 9 d'abril de 1938, avui fa exactament 72 anys.

Carrasco fou un ferm defensor de la sobirania de la nació catalana, i ha esdevingut referent de la fermesa, confiança i lideratge dels polítics del nostre país, especialment d'aquells que no tenen cap passat d'esquerra o dreta radical. Va viure, en primera persona, l'estatut de Núria, amb el debat i les retallades a les Corts Espanyoles, i féu una clara defensa dels mitjans democràtics i pacífics per aconseguir objectius polítics, cosa que es comprovà poc més tard que no compartia cap de les dues espanyes.

Es tracta d'una figura a recordar, tenir present i lloar. Així ho fem des d'Unió de Joves.

Sota la foto, trobareu el meu discurs d'avui. Espero que us agradi! Fins aviat!

"Bon dia.

Família del Manuel Carrasco i Formiguera, amics i amigues d’Unió, amics i amigues d’UJ.

És per a mi un honor poder representar avui a Unió de Joves, les joventuts del nostre partit, Unió Democràtica de Catalunya, en aquesta ofrena i homenatge que commemora el 72è aniversari del tràgic assassinat de Carrasco i Formiguera a mans del bàndol franquista.

I és que de fet, avui, al 2010, gairebé 75 anys després, podem afirmar que aquell cruel assassinat ha de ser recordat no només com una desgràcia per la seva família, per Unió i per Catalunya, sinó per tota la humanitat.

Com diu el Talmud hebreu, qui salva una vida, salva la humanitat sencera. Llavors, hem de dir que qui acaba amb una vida, acaba amb la humanitat sencera. I més devastador és aquest atac a la humanitat quan es tracta de la vida d’un home de la talla moral i personal del Manuel, que salvà moltes persones perseguides per les brigades anarquistes i comunistes, que veien en els catòlics i religiosos un macabre divertiment.

Però en Manuel no només és un estendard moral pels joves d’unió i de tota Catalunya, sinó que més de 70 anys després, també és un estendard polític de primer ordre. Ell, com ningú, va defensar amb fermesa la voluntat del poble de Catalunya, plasmada en l’estatut de Núria, que les Corts Espanyoles van retallar.

La història es repeteix i, novament, el nostre país es troba en aquella difícil situació.

A l’expectativa per un estatut congelat pel Tribunal Constitucional Espanyol, i quan tot apunta que el Nou Estatut serà dràsticament retallat, els joves de Catalunya necessitem reclamar-nos hereus del valor, la fermesa i la convicció amb la qual Carrasco defensà el bé més preuat de qualsevol poble i persona: la llibertat.

Nosaltres, els joves d’Unió, no podem permetre que el centralisme espanyol vulgui coartar la nostra expressió més plena com a poble. Nosaltres hem de reivindicar allò que és fruit de la manifestació més pura de la nostra llibertat i convivència pacífica: l’estatut , les bases de la nostra democràcia.

Hem de dir ben fort que un tribunal que incompleix el marc de legalitat vigent, amb quatre dels seus magistrats que han esgotat el mandat fa 3 anys, no pot tòrcer el nostre futur com a poble.

I si hem de dir-ho ben fort no és per vici, no és per frivolitat, no és per agressivitat; ans al contrari, és per responsabilitat de país. Els joves catalans d’avui, els adults del demà, no ens podem quedar callats amb ulls clucs davant l’anunci d’un nou maltractament a la nostra jove democràcia. Ens hi juguem massa.

De fet, no és trivial ni gratuït afirmar que la democràcia de la qual gaudim avui és obra de màrtirs com en Carrasco. Cal recordar que al debat sobre l’estatut de Núria a Corts, Carrasco féu gal·la de la seva autoritat moral i política quan el diputat radical Pérez Madrigal el va interrompre dient: «Lo que su señoría defiende se defiende a tiros, con discursos no». Carrasco representava llavors perfectament un polític democràtic modern, aquell qui defensava la realitat d’un poble sense recórrer a la violència, com li reclamaven els espanyols.

En un moment on la desafecció és allò que els joves majoritàriament senten i entenen per la política, els joves polítics hem de defensar amb contundència la seva utilitat, el seu significat últim, que és el servei al ciutadà.

I defensar-la vol dir defensar la sobirania del nostre país, com Carrasco féu fa 70 anys. Vol dir defensar el nostre futur, la nostra llibertat, com molts homes i dones han fet al llarg de la nostra història.

Per tant, si amb l’enunciat tret de gràcia al nostre estatut callem, estarem faltant als nostres principis, faltant al nostre país, faltant al Carrasco.

És per això que em comprometo, ens compremetem , aquí solemnement, davant de vosaltres i de les seves despulles, que Unió de Joves defensarà amb totes les seves forces la sobirania democràtica de Catalunya, representada per aquest estatut.

Aquesta és la millor ofrena a la memòria d’en Manuel Carrasco i Formiguera.

Amunt, avant, Visca Catalunya Lliure!"

Visca els Mossos!

2010-03-19T13:29:00.000+01:00

Doncs sí! Ja és divendres, companys! Una setmana més ha passat al nostre magnífic i mal gestionat país, però podem tenir el consol que cada dia queda menys per tal que els nostres governants siguin de primera divisió!
I si començo així de fort és perquè aquesta setmana els nostres "increïbles" tripartit i govern municipal de la ciutat ens han seguit fascinant. Sï, fascinant! És que ens trobem davant una gestió incomparable, gairebé 2.0.

Però no ens enganyem, no m'he tornat "tururú"; si és increïble i fascinant la seva gestió, no es deu als seus avenços en el servei a la ciudadania, les solucions contra la crisi, el lideratge i model de país...ans al contrari!
Si titllo d' increïble la seva feina és perquè les seves constants "pixades fora de test" m'apassionen com a científic social. Com és possible la continua desafecció que poden arribar a generar aquests artefactes polítics? Com és possible que el 90% de les seves notícies indignin als ciutadans amb un mínim sentit comú?

De fet, ja el Secretari General d'Interior, "l'amic" Boada, va començar la setmana afirmant que les torres catalanes d'ENDESA van ser construïdes amb "material elèctric en desús a la resta de l'Estat", fet que, sense haver estat comprovat fefaentment, és digne d'una afirmació irresponsable que, amb tota la lleugeresa del món, contribueix indubtablement a augmentar la sensació d'indefensió per part del ciutadà en una zona on els ànims estan justificadament molt encesos.

I com no podia ser menys, el govern municipal de Barcelona també havia d'afegir el seu granet de sorra al descrèdit setmanal de la política catalana. El sr. Miguel Ángel Martin, gerent de l'Institut Metropolità del Taxi, inter alia, va atacar duríssimament la directora de TV3, Mònica Terribas, després de la seva entrevista al President Montilla: " 'la Terribas está mal follada'. No puede ser que sea tan mala persona, tan tendenciosa, tan faltona, tan cínica, tan despectiva hacia su presidente... pero le ha salido mal pues hemos visto a un inmenso president Montilla". Bé, crec que les paraules parlen per sí soles... El més greu... aquest sr. encara no ha dimitit.

Concloent, jo crec que és l'esquerra catalana liderada per ICV, i no Tim O'Reilly, qui va inventar el famós 2.0, perquè van el doble de ràpids fent-ho tot malbé, com s'ha vist amb els incendis, les nevades i el tema sobre el que vull pivotar aquest post, el nostre cos nacional de seguretat, els Mossos d'Esquadra.

I és que de fet, ahir vaig tenir la possibilitat de constatar la voluntat de servei del nostre principal cos de seguretat. Sobre les 00:30 de la nit, pel barri de Gràcia, vaig ser testimoni en primera persona d'un intent de violació de llar. No es tractava del meu pis, ni tan sols de la meva comunitat de veïns, però havia d'avisar perquè el presumpte delinqüent estava sol, i podia ser perillós. Ràpidament vaig posar-me en contacte amb el 088 i els Mossos em van trucar per preguntar els detalls, i van enviar-hi una patrulla. Em comenten que el sr. en qüestió fou interceptat. Tot bé, no? Doncs sí. La ciutadania ha de cooperar amb la policia per garantir la seguretat als nostres carrers. Sense seguretat, no hi ha ni llibertat ni igualtat. Sense Mossos, Catalunya seria molt menys segura i pròspera.

Però si us conto aquest anècdota és perquè Barcelona no és la ciutat segura que el sr. Hereu no para de reivindicar, Barcelona encara té molts carrers poc il·luminats i compta amb la meitat d'efectius policials que es mereix i necessita. Per què? Perquè els nostres governants actuals, els comunistes que eufemísticament s'anomenen ecosocialistes, no creuen en la policia, la detesten, la ridiculitzen, la menystenen... Ja recordareu els fets a la Universitat de Barcelona i les declaracions d'en Saura, entre d'altres... Òbviament, com tot al nostre país, la nostra policia no és perfecta. Però d'aquí a ridiculitzar el cos hi ha massa, no es pot creuar aquesta delicada línia vermella.

El deure de la Conselleria d'Interior i del Govern de Catalunya és ajudar a modernitzar en positiu el nostre cos de seguretat, revaloritzant-lo, dignificant-lo, invertint-hi, apropant-lo al ciutadà, fomentant la cooperació entre els catalans i els Mossos. Lluny d'això, la Conselleria ignora les seves peticions, demandes i necessitats, els tracta com "un mal necessari" a minvar, controlar i ofegar.

Prova d'això, la última invenció de la factoria Saura: el control de qualitat per a les detencions... El nostre honorable conseller pretén que els mossos passin a partir del 15 d'octubre un qüestionari de satisfacció del tracte rebut per part del detingut, on es pregunta si la persona ha estat "tractada correctament" i si es vol denunciar al policia!!!! Sí, sona a broma de molt mal gust però és cert! On hem arribat, senyors?

Crec que, gràcies a Déu, això s'acaba... Com passa amb la fi de tots els grans imperis, la degeneració s'ha apropiat del tripartit. Han estat vuit anys on hem vist de tot, gairebé res positiu, i on s'han qüestionat les bases de la nostra societat, s'han posat en perill la nostra convivència, s'han intentat malmetre els valors tradicionals que han fet de Catalunya una nació pròspera, líder i referent... Amb aquesta irresponsabilitat s'han dinamitat les bases del futur de Catalunya , dels nostres ciutadans i de les noves generacions.

És per això que, com a Unió de Joves, joventuts d'Unió Democràtica de Catalunya, sempre defensarem que institucions com la dels Mossos que, podent ser millorables, no poden ésser mai dinamitades pel nostre Govern. Perquè els Mossos, amb el seu compromís vital amb la ciutadania, permeten que a Catalunya hi hagi seguretat, i sense seguretat repeteixo que no pot haver-hi llibertat. I això no és trivial, ja que es tracta d'aquella llibertat que fa 300 anys ens van començar a robar i que han estar robant-nos des de llavors. Aquella llibertat que els catalans sempre reivindicarem i per la qual lluitarem. Visca els Mossos d'Esquadra i Visca Catalunya!

Barcelona, una capital "low-cost"

2010-03-12T13:50:00.000+01:00

Bon dia, amics! Com va la setmana? Suposo que dureta, no? sobretot pels amics de les comarques gironines i de les comarques centrals, que vergonyosament encara segueixen en condicions infrahumanes, 4 dies després de la gran nevada. Des d'aquí, i en nom d'Unió de Joves, les joventuts d'Unió Democràtica, vull enviar el màxim suport als ciutadans i a les famílies afectades, que han donat un exemple de cooperació, filantropia i ajuda mútua davant aquests catastròfics esdeveniments.

De fet, aquest matí, mentre m'afeitava, estava pensant que si passa amb això amb una nevada gran (inusual, però no extraordinària per la nostra localització geogràfica), què passaria amb un terratrèmol? Com quedaria Catalunya? Si ni tan sols les nostres centrals nuclears estan preparades per més d'un grau 4 a l'escala de Richter, com quedarien les carreteres, centrals elèctriques, canalitzacions, pantans, xarxa ferroviària...?

Doncs sí, passariem a ser un ex-país, allò que molts intenten que sigui Catalunya des de fa segles.Acabat d'afeitar-me i dutxar-me, he agafat la meva magnífica Scoopy 100 i m'he endinsat dins la trama urbana de la ciutat. I com no, estaven caient 4 gotetes de res i ja m'he trobat semàfors sense funcionar. I això, com diria el Núñez de Crackòvia, "és gravíssim"! I no gravíssim només perquè no pot ser que la pluja inutilitzi els semàfors caríssimament fashion de Bcn, sinó gravíssim perquè el recorregut que he fet no pot ser més cèntric: d'Hospital Clínic a l'Ajuntament! Llavors, baixant per Balmes i arribant a Pelai, els meus amortidors han pogut gaudir d'un test gairebé de "dummies", ja que el mateix centre de Barcelona té un asfalt ple de forats, irregularitats, esquerdes, pegats i desnivells, que recorda més als carrers de Sofia que als de la ciutat "que ha de ser la capital de la Mediterrània".

Però de fet, el més indignant de tot no és això, ja que l'estètica mai ha d'estar sobre l'ètica. El més indignant és que això (tant els semàfors com l'asfalt, per no dir altres coses com les rates del metro), augmenta el risc pels barcelonins i barcelonines i, malauradament, demostra que Barcelona no és una ciutat de primera, sinó low-cost, fet que va totalment en contra del model que vol i ha de voler exportar la Barcelona del futur, capital de Catalunya i punta de llança de la Mediterrània. Contràriament al que la gent pensa, ser low-cost no és dolent per definició, ja que low-cost no implica menys qualitat, sinó menys prestacions o valor afegit al producte (aprofito per saludar a l'amic Guillem Recolons, qui m'ha parlat sempre del tema), però també cal dir que moltes empreses s'han aprofitat del low-cost per vendre productes que no compleixen amb els mínims requeriments de qualitat o seguretat.

I el problema es troba en que aquesta versió de low-cost malentesa, que dinamita la qualitat de vida dels ciutadans, ha estat la que ha imposat el govern d'esquerres de la ciutat, encapçalat pel PSC, durant més de 30 anys. Però com diuen a l'APM, "cuidaooooooooo", que el low-cost és filosofia de vida per als serveis a la ciutat, però no en altres assumptes de l'alcalde Hereu. Recordem, sinó, el seu blog: 315.000 € a l'any, més de 50 milions de les antigues pessetes. Aprofito per donar gràcies des d'aquí a Blogger, e-noticies i wordpress per estalviar-nos tants diners, sobretot en època de crisi econòmica...

Cada dia que passa, els ciutadans de Barcelona i de Catalunya veuen que cal un canvi. Cal un canvi de prioritats, de gestió, de maneres, de model; cal un canvi que només CiU pot garantir a dia d'avui . Només Xavier Trias i Artur Mas poden redreçar el rumb del país i de Catalunya. Perquè estem farts de sentir parlar a periodistes i polítics dient que "en un país normal"o "en un país seriós" això no passaria. El que ens fa ser un país "anormal" o no seriós a dia d'avui són els nostres governs, que es preocupen més en sobreviure que en facilitar-nos la vida. Per tindre un país seriós, cal tenir una capital seriosa, que aposti pel benestar i no per conceptes antiquats, inútils o naïfs com la multiculturalitat o la Barcelona Canalla.

En aquest projecte de canvi hi treballem molts joves d'arreu del país des d'Unió de Joves . Cal un viratge total de filosofia, aproximació i solucions. Emprant terminologia britànica, hem de passar del low-cost al Flagship (de bandera). S'ho mereix la ciutat, s'ho mereix el país i, per davant de tot, s'ho mereix el ciutadà.

Are you saying Catalonia is a nation?

2010-03-07T18:53:00.000+01:00

Hola amics, com diuen a les Espanyes, "lo prometido es deuda". I el promès en aquest cas era fer-vos partíceps dels resultats del Seminari de la YEPP a Sofia, Bulgària. En aquest link, podeu trobar la majoria de documents adoptats (en anglès), alguns dels quals van ésser copresentats i coredactats per UJ.

http://www.yepp-online.net/content.php?hmID=11&smID=86

Però bé, anem a allò pràctic. Cal ser clars: va ser un èxit! Com us vaig comentar, l'Oriol Gil i jo vam tenri la possibilitat de presentar les 18 esmenes d'UJ, de les quals 15 van ser total o parcialment acceptades i tres retirades per part nostra (perquè un canvi en el Frame féu que les nostres sobre l'energia nuclear i les relacions amb Xina fóssin nonsense).

Pel que fa a les transaccions adoptades, gairebé totes es refereixen a qüestions de llenguatge o concepte. Us detallo les nostres aportacions al Frame:

Vam aconseguir entrar el posicionament cap on ha de tendir la PAC en la seva propera revisió, apostant per la producció amb valor afegit
que les relacions transatlàntiques de la Unió Europea passin també per Canadà, no solament pels EUA
vam assegurar que els cossos d'intel·ligència europeus treballin coordinadament i comptin amb tots els recursos per operacions de contraterrorisme
que els pares europeus tinguin garantit el seu dret a decidir el tipus d'educació que reben els seus fills
consolidar que es parlés de la UE com una comunitat de valors comuns, basada en la llibertat, la seguretat, la igualtat i la prosperitat; vam remarcar el paper de la persona enfront el de l'individu
vam incloure una menció els valors cristians i humanistes que fonamenten la cultura europea
consolidar el reconeixement de la unió civil de les parelles del mateix gènere
apostar per les polítiques fermes a favor de la natalitat
remarcar el paper de les regions en la construcció europea

Com? El paper de les regions? No anaveu a defensar les nacions sense estat? Exacte, aquesta era la nostra esmena, que contenia tant el paper de les regions com el paper de les nacions sense estat. I per si de cas, vull recordar que defensar les regions no és ser regionalista (en el sentit pejoratiu de l'imaginari lingüístic català), sinó que significa les unitats politicoadministratives que la UE empra en moltes de les seves decisions i informes. Doncs bé, la YEPP no accepta, per ara, parlar de nacions sense estat (stateless nations), tot i que majoritàriament va acceptar que poden haver "regions" com Catalunya amb una entitat clarament diferènciada i una identitat nacional incipient.

De fet, ja sabem que la cosa pot estar complicada si depèn dels francesos, italians o espanyols. No obstant, la batalla europea i internacional no es guanyarà a Paris o Roma, sinó a Tirana, Riga, Vilnius, Bratislava, Sofia, Budapest o La Valletta. Europa té 27 estats membres, molt d'ells de nova creació fruit del desmembrament del bloc soviètic i d'altres petits, però límítrofes amb els grans, que poden arribar a entendre la nostra situació. És per això que cal treballar fortament en aquesta via, com fa UJ.

I si dic la Valletta és per tancar amb la pregunta que dóna nom a aquest post. I és que al sopar del dissabte a Sofia, en el marc d'un meravellós restaurant típic dels Balcans, vaig compartir taula amb un jove dirigent polític de Malta, que va acabar preguntant-me si efectivament "Catalonia" era una nació. Després d'explicar-li detalladament la nostra realitat, les nostres institucions i el nostre dia a dia, el noi va semblar molt més respectuós amb la nostra realitat de país, i em va assegurar que ara sí que votaria per les nacions sense estat, i que li fascinava com una gent com nosaltres podia ser tant desacomplexadament europeista. Per tant, amics, hi ha esperança si es treballa ferma i continuadament en el temps. Però també vull aportar una mostra de la "bona feina" que fa l'estat i la diplomàcia espanyola en les relacions internacionals; el noi en qüestió era el principal assessor del Ministre d'Assumptes Exteriors de Malta... No creieu que ens hauria de conèixer? L'Espanya plural no ven; ni a casa, ni a fora...

Fins aviat!
.

UJ fa Europa!

2010-02-17T13:18:00.000+01:00

Hola amics, com esteu? Molt ocupats i amb fred, no? Si és que els mediterranis no estem fets per aquestes temperatures tan baixes, a excepció de l'alcalde de Barcelona, clar, que es pensa que a Barcelona hi neva cada dia i s'imagina baixant amb trineu pel carrer Balmes...

Bé, però deixant la frivolitat socialista de banda, l'intenció d'aquest post és contar-vos com Unió de Joves fa Europa. Com sabeu, i com podeu veure per un link que tinc a la banda dreta del blog, som membres fundadors de la YEPP (Youth of the European People's Party), la organització política juvenil més gran d'Europa, que agrupa tots els joves polítics demòcrata-cristians i de centre dreta del continent. Aquesta organització és de les més actives políticament a nivell polític i, per tant, la nostra feina principal rau en representar-hi els joves catalans i defensar els nostres posicionaments ideològics per tal que el nostre país hi sigui còmodament representat.

Doncs bé, aquesta organització es dota periòdicament d'una estratègia política i d'un enfocament ideològic que aplica davant l'actualitat política i que serveix per fer propostes als polítics europeus i estatals sobre temes candents. Des del Congrés del 2008 que no es renovava l'anomenat "YEPP's Political Frame", i ha arribat aquest moment a principis del 2010. Per aquest motiu, demà una delegació d'UJ, encapçalada per mi i pel nostre magnífic Secretari d'Organització, l'Oriol Gil, anirem a la capital de Bulgària, Sofia, per defensar els posicionaments dels joves d'Unió dins del projecte polític juvenil més gran de la Unió.

De fet, la nostra participació al seminari no és trivial ni banal. En aquestes jornades que s'anomenen "The European Dimension of Youth Policies", som els membres que hem presentat més esmenes, concretament el 25% de totes les esmenes presentades. I si no és trivial és perquè som més de 50 membres, i gairebé tots han presentat alguna modificació. Com a membres molt actius dins el sí de l'organització, defensem el paper de les nacions sense estat com Catalunya o Flandes (stateless nations) en el procés de la Unió Europea, la necessitat de reforçar la seguretat a Europa, del control estricte de la legalitat dels fluxos migratoris, de l'importància de fer polítiques familiars i de promoció de la natalitat, l'aposta per l'energia nuclear, les relacions transatlàntiques i la modificació de la PAC, entre d'altres. Esperem tenir un fort recolzament per part de la majoria, però ja us ho faré saber quan torni!

Com veieu, la nostra tasca internacional referma els principis que apliquem a la política catalana. Així com demanem i exigim un paper primordial del jovent al nostre país, els joves volem i hem de ser actius en la construcció d'Europa, el millor invent polític, social i econòmic de la història de la humanitat. Com a joves i com a catalans, no podem amagar el cap sota l'ala ni renunciar a prendre part en l'agenda política europea, més que mai quan potser hi haurem de recórrer quan llegim l'esperada sentència del Tribunal Constitucional Espanyol.

Jo sóc dels que creu fermanent que la nostra emancipació nacional passa per Europa, i que hem de treballar intensament per bastir ponts amb tots els líders polítics del futur per tal que coneixin i comprenguin la nostra essència nacional, les nostres justes demandes i la nostra clara vocació europeista. En aquest sentit ha treballat, treballa i treballarà Unió de Joves.

Fins aviat!

VOsCat

2010-02-06T17:06:00.000+01:00

http://blogs.e-noticies.com/iban-rabasa/voscat.html

Què? Com? VOsCat? Doncs sí, aquesta és la resposta d'Unió de Joves a la Llei del Cinema. Una resposta que, sincerament, crec que cal refermar després de la vaga dels treballadors de TV3, on es va emprar la llengua com a mecanisme de notorietat de les justes (i necessàries) reivindicacions dels professionals de "La nostra".

Però bé, anem per parts. És indubtable que la Llei del Cinema ha fet trontollar el dèbil equilibri entre la política i la realitat al nostre país. Si dic això és perquè crec que de vegades la política viu a un món apart, cosa que hem de canviar, i que recordem cada dia a UJ.

Haureu vist, llegit i escoltat les queixes i les alabances sobre la Llei que pretén garantir que la meitat de l'oferta del cinema a Catalunya sigui en català. Haureu també vist, llegit i escoltat que la patronal dels cinemes va fer vaga el passat dilluns, amb un seguiment ben destacable. De fet, la llengua s'empra normalment (i desgraciadament) a Catalunya com a arma pels partits, cosa que va en contra dels mateixos principis d'allò que ha de significar la política, que han de basar-se en el lideratge, la recerca de consensos i de projectes comuns de país. Aquí el govern ha fallat estrepitosament, ja que s'ha posat en contra als empresaris i a molta part del públic. La Llei del Cinema busca una proposta equànim a una injustícia de principis, el fet que l'oferta dels cinemes a Catalunya sigui majoritàriament en castellà, però no soluciona el problema de fons, que és la irracionalitat del doblatge a l'Europa contemporània.

Què hagués tingut que fer el Govern, doncs? Com a pla de xoc, crec que pot estar bé aquesta dràstica mesura, si només es legisla en política lingüística i cultural, deixant de banda els aspectes econòmics o la llibertat de mercat. No obstant, fent això no encarem el problema de fons, allò que fa que els nostres joves no siguin competitius, allò que realment és problemàtic per al país. A un país normal, el doblatge no hauria d'existir, i tot haurien de ser Versions Originals Subtitulades en l'Idioma Oficial del país (el que vol dir que a Catalunya, seria VOsCat). Aquesta és la nostra aposta pel que hauria de ser una Llei del Cinema de Veritat, responsable i amb sentit comú. Però clar, els canvis bruscos són dolorosos, i no tots els governs (i menys el tripartit) tenen la voluntat i la valentia per assumir-los.

Parlant-ne amb un professor d'anglès fa uns dies, que defensa la Llei del Cinema tot i ser anglès, vaig arribar a la conclusió que apostar per la VOsCat és un factor crucial de cara al futur. Ambdós vam estar d'acord en que la nostra identitat nacional es basteix principalment en la llengua catalana, i que calia fer iniciatives per recolzar-la, però sense oblidar que estem a la UE i que Catalunya té uns índexs de competències lingüístiques estrangeres lamentables. Ell em proposava que, com a mesura de transició, l'interessant seria que tots els programes per nens (dibuixos,etc.) fossin emesos en VOsCat, de manera que els adults del futur ja entendrien com a seva aquesta fòrmula de difusió. Si els professionals com ell ho tenen tant clar, si clama al cel el nostre problema amb les llengües estrangeres globals, per què el govern no treballa realment en aquesta direcció?

Doncs he de dir que és pel motiu que us comentava abans. Falta lideratge, visió estratègica, mentalitat arriscada i innovadora. Falta allò que ha fet a Catalunya ser la nació pròspera que és, però que en mans del tripartit ha estat minvat considerablement. Falta una manera nova de fer política, amb més coratge, iniciativa i fermesa. Falta una revolució general i generacional a la política catalana, i és per això que treballa Unió de Joves.

Les Terres de l'Ebre ploren

2010-02-06T17:00:00.000+01:00

http://blogs.e-noticies.com/iban-rabasa/les_terres_de_lebre_ploren.html

Hola amics, doncs sí, amb aquest xocant títol he volgut encapçalar la reflexió d'avui. I és que no són pocs els amics de les Terres de l'Ebre que han entrat en contacte amb mi aquests dies, arran de la polèmica del Magatzem Temporal Centralitzat i la seva possible ubicació a Ascó, a la comarca de la Ribera d'Ebre. Són persones que fa temps que desconfien de la classe política, de les seves promeses, de les seves accions. Persones que desconfiaven dels nostres polítics mentre es fascinaven amb l'efecte Obama. Persones que pregunten què fa un jove com jo en aquest món de la política. Persones, que com a tals, necessiten respostes clares.

Les Terres de l'Ebre són l'epicentre del sud de Catalunya, i hi viuen unes 200.000 persones. A cavall de la transició entre una economia agrícola i protoindustrial, el turisme rural i la producció energètica han esdevingut focus de creació de riquesa imprescindibles pel desenvolupament de les quatre comarques. Com veieu, sectors que, sense un guiatge sòlid al implantar-se, poden esdevenir eminentment contradictoris. I és aquí on rau el problema; les autoritats del territori i del país haurien d'haver trobat l'equilibri perfecte entre ambdues indústries, generant consens i unint als ciutadans i els polítics en un mateix projecte i model de país i de territori.

Però voilà! Això no ha succeït i ja ha nascut el problema. El més curiós de tot plegat és que, interessadament, el debat ha esdevingut sobre si nuclears SÍ o nuclears NO, quan curiosament ningú les hauria de qüestionar perquè generen el 50% de l'energia del país, fet que demostra que la nostra supervivència energètica passa, per ara, per una clara aposta per elles. Però si rasquem en l'assumpte, veiem que a les Terres de l'Ebre no es qüestiona el model energètic, sinó que la tensió generada és de caire totalment territorial. La gent de l'Ebre "plora" perquè no és lògic, sostenible, normal ni engrescador concentrar en una àrea tan petita el 8% de la producció energètica d'Espanya. No és just, de cap manera, que el Sud de Catalunya tingui totes les infrastructures energètiques del país (petroquímiques, nuclears, gas...) i que les altres regions del país no en tinguin cap. No és just que la província que de més sang dota als òrgans productius del país pateixi un dèficit estructural d'infrastructures que limita el seu creixement i que la fa encara més dependent de l'energia. És per això que les Terres de l'Ebre ploren, perquè es troben immerses en un cercle viciós que ofega les seves oportunitats de creixement, i només es recorda d'elles per posar-hi més infrastructures energètiques.

Com us deia, trobo del tot legítima la desconfiança que els ebrencs mostren cap als governants en general, però sobretot als nacionals, que durant anysi panys no han sabut copsar les seves demandes i necessitats. La Unió de Joves, joventuts d'Unió Democràtica de Catalunya, aposta i treballa per un país socialment just, territorialment equilibrat, nacionalment vertebrat i que garanteixi igualtat de condicions i d'oportunitats per tothom. I això s'ha demostrar buscant consensos en el territori, cosa que el govern no ha fet. Ja n'hi ha prou de fer servir als ebrencs com a arma electoral, com es va fer amb el PHN, ja n'hi ha prou de jugar amb els seus sentiments! Ells també tenen dret a decidir, i se'ls ha de donar aquesta oportunitat.

Els joves també existim

2010-02-06T16:56:00.000+01:00

Hola amics, donat que últimament he obert un blog a e-notícies, he decidit que també aniré penjant al meu blog personal les reflexions que faig en el marc del diari digital de referència en català. Així sabreu què opino també en nom d'Unió de Joves en aquella tribuna. Salutacions!

http://blogs.e-noticies.com/iban-rabasa/els_joves_tambe_existim.html

Amics, us saludo en el meu primer post a la blogosfera d'enotícies. Aprofito per donar les gràcies als professionals d'aquest diari, que han permès que la Unió de Joves pugui aportar la seva opinió sobre la realitat política que ens envolta. Jo, com el seu President, intentaré transmetre què pensem els joves d'Unió sobre l'actualitat de Catalunya, Europa i el món.

De fet, he volgut titular aquest primer post amb una afirmació clarament reivindicativa. I és que els joves, de vegades, sembla que no existim. En una època amb una marcada crisi econòmica, financera i social, on el govern es preocupa més pel folklore i l'autocomplaença que no pas pel futur i el present, crec que paga la pena fer aquesta reflexió. Mirem si no, les notícies. Els joves només surten quan hi ha informacions negatives, com el seu atur (per cert, el 40% a Catalunya), el fracàs escolar, els problemes d'habitatge... Si no, una altra opció recurrent és emprar-los com a arma electoral, teledirigint-los irresponsablement d'una banda a altra de l'espectre polític, marejant-los tant que acaben sense anar a votar per la frustració que els generen.

Doncs bé, cal fer alguna cosa, no? Recordem que els joves d'ara són els adults del futur. I que amb un 40% d'abstenció prevista a les properes eleccions al Parlament, el nostre model polític, democràtic i social pot esdevenir insostenible o, pitjor encara, restar a les mans de moviments polítics extremistes i de curta volada. El que està clar és que la resposta per als problemes de la joventut no s'han de dissenyar només per a ells, sinó que han de ser dissenyats per ells. El més complex, no obstant, és fer-los partíceps d'un procés de participació real, que es sentin seu i que els aporti algun incentiu. Crec que, donat l'utilitarisme transversal dels joves, és aquest el quid de la qüestió.

Des de la Unió de Joves defensem que els joves han de fer política, per als joves i per als adults, però des d'una perspectiva fresca, innovadora i diferent. Apostant per l'emprenedoria, l'excel·lència i la internacionalització dels nostres joves, farem rebrotar Catalunya de les seves cendres. En poques paraules, estem creant un projecte inclusiu, transversal i que dóna respostes, com haureu vist amb les notícies que apareixen últimament sobre nosaltres. En aquest espai que ens dóna l'e-notícies, poc a poc us l'anirem presentant per demostrar que els joves també existim i, sobretot, tenim molt a dir.

UJ al "Tu denuncies", de Canal Català

2010-01-28T17:09:00.000+01:00

Hola, amics! Com veureu, la nostra "croada" contra els monopolis ens ha portat a la TV. El passat dimarts 26 l'Ivan Costa i jo vam tenir l'oportunitat de ser presents al programa "Tu denuncies" de Canal Català. Durant una entrevista de 20 minuts molt agradable amb l'Alessandra Martín i Raül Asensio, vam poder opinar sobre la situació injusta que es dóna amb el monopoli actual de la SGAE de cobrament dels drets d'autor.

Us adjunto els videos!
Fins aviat!

LA SGAE ens vigila...

2010-01-25T23:52:00.002+01:00

Estimats amics, com haureu vist últimament, la UJ està més viva que mai! Després de ser els primers demanant la dimissió de Saura i Baltasar pels despropòsits de l'incendi d'Horta de Sant Joan (petició que va acollir CiU) i després de proposar uns Jocs Olímpics d'Hivern entre Andorra i els Pirineus Catalans, hem parlat de les Universitats i hem denunciat el monopoli de la SGAE.

I a això últim em vull referir avui. Per als que no la coneixeu, la SGAE (Societat General d'Autors i Editors ) és una associació sense ànim de lucre que actua, amb el beneplàcit del Govern de ZP, com a garant i defensora dels drets d'autor, és a dir, qui es preocupa que no es faci un ús gratuït de les creacions de cantants, escriptors i creadors en general. El fi sembla ser bastant noble, però aquesta entitat de gestió col·lectiva acaba involucrant-se en el normal funcionament dels nostres espais de socialització. Més quan la SGAE sembla que no agrupa a tots els creadors de l'estat, més quan la SGAE compra palauets i actua de consorci d'empreses amb finalitats dubtoses...

Per tal que entengueu la complexitat de l'assumpte, aquesta notícia és molt exhaustiva:
http://www.publico.es/dinero/008605/sgae/punta/iceberg/entramado/societario

La UJ, per principis, està en contra de tots els monopolis, siguin estatals, d'associacions o de qualsevol índole. I més quan aquests monopolis persegueixen els ciutadans, penetrant a la seva vida personal i n'obstrueixen les seves activitats. Creiem que els casos alarmants que s'estan donant a conèixer últimament, com el de les perruqueries o el dels casals d'avis, demostren que el model SGAE és propi d'altres èpoques, i ens recorda al 1984 de George Orwell. Nosaltes, humilment, farem una mica d'Apple*, i lluitarem per trencar aquesta situació injusta. Per ara, hem instat al Comitè de Govern d'Unió a proposar una reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual, i iniciem una campanya amb cartells simpàtics però reivindicatius com el que heu vist a sobre. És un tema que considerem prioritari, com el del tancament de pàgines web i blogs a la xarxa.

A continuació trobareu el comunicat de premsa que hem enviat! Fins aviat!

La polèmica pel cobrament de drets d'autor a perruqueries i casals de jubilats posa de manifest la inutilitat i l'abús d'aquesta llei, que instaura a l'SGAE com a poder fàctic

Unió de Joves considerem de justícia reclamar l'eliminació dels beneficis de l'SGAE contemplats a La Llei de Propietat Intel•lectual. Aquest organisme actua com un lobby abusiu d'una oligarquia artística que asfixia als ciutadans i els comerços i posa mal nom al col•lectiu de creadors.
Les pràctiques que es posen de manifest són pròpies d'un totalitarisme només equiparable a algunes pel•lícules i obres de ciència ficció que no tenen cap mena de sentit avui en dia.

Per aquesta raó, afirmem que el comportament de en cap cas és representatiu del col•lectiu en nom del qual actua. També reclamem que la Ministra de Cultura, Ángeles González Sinde, es faci enrere en la mesura de donar-se la potestat de tancar arbitràriament pàgines i blogs personals que enllacin amb descarregues. Considerem que és un abús d'autoritat, un atac a les llibertats individuals i una ingerència cap a la justícia.

*Per als que no sabeu què vol dir "fer d'Apple", us adjunto l'enllaç per tal que ho entengueu! I també us recomano la lectura de 1984, és apassionant! ;)
http://www.youtube.com/watch?v=OYecfV3ubP8

Ajudem al poble d'Haití

2010-01-14T18:07:00.004+01:00

Avui és un dia trist per Catalunya, per Europa, pel món. Avui coneixem els efectes devastadors d'un terràtremol de 7 graus a Haití, que ha acabat amb la vida de més de cent mil persones. Un xoc com aquest és un xoc contra la humanitat, i tots hem de saber prioritzar. És per això que avui totes les energies de la Unió de Joves, joventuts d'Unió Democràtica de Catalunya, van encaminades a expressar la nostra més profunda condolència i solidaritat al poble d'Haití per la tragèdia que els afecta.

Simbòlicament, crec que avui tots, absolutament tots, hem de parar una estona el nostre ritme frenètic, deixar de preocupar-nos per problemes solucionables i reflexionar. Com a part bàsica i integrant de la humanitat que som, no podem deixar de sentir el dolor aliè en el nostre cos i la nostra ànima, més que mai davant situacions així.A més, podem fer un petit gest amb un donatiu a les entitats que col·laboren amb l'ajuda humanitària.

Nosaltres, humilment, estem fent tot l'esforç possible per tal que els nostres membres i amics puguin contribuir-hi. Si sou amics de la UJ, feu una transferència a un o més dels comptes corrents següents escribint el vostre nom i cognoms i amb el concepte "UNIÓ DE JOVES AJUDA TERRATRÈMOL". De ben segur, podrem amb aquest detall ajudar al poble d'Haití en aquests duríssims moments.

MAS DE BARBERANS 2022

2010-01-13T14:18:00.003+01:00

Com? No era Barcelona 2022?
Sí, sí, sí. Però posats a proposar, jo proposo que Mas de Barberans sigui la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2022. Pels que no ho sabeu, el Mas de Barberans és un petit però preciós poblet que es troba a la falda dels Ports de Tortosa-Beseit, i on hi neva mooooolt més que a la capital de Catalunya.
I és que avui ens hem despertat amb la notícia que l'alcalde de Barcelona faria una roda de premsa per anunciar un projecte clau per al futur de la ciutat... I tots hem començat a tremolar a crits d' "Hereu ja té el seu Refòrum!"... O no recordem el Fòrum de les Cultures? Una macrooperació especulativa que va fracassar de totes, totes? Fa dies que es sap que l'alcalde Hereu no té projecte de futur per Barcelona, fa dies que el Xavier Trias demostra que el canvi està proper, i el PSC tira i retira projectes a la desesperada per intentar aparentar lideratge, quan només es tracta d'amagar el cap sota l'ala...

Sincerament, m'indigna molt l'acció del senyor Hereu... Quan els polítics som considerats el tercer problema dels ciutadans, ens dediquem a tirar fum i tractar la gent com a "corderets"... Això no fa gens de bé als que estem intentant aproximar la política als ciutadans...

Recordem, sinó, el Tramvia per la Diagonal com a primer pas. Quan ell mateix i el Clos s'havien oposat frontalment!!! I ara, les Olimpiades d'Hivern del 2022... Ehm, ehm... que sàpiga jo, encara estem al 2010 (de fet, hi acabem d'entrar), la candidatura es presenta a finals del 2013, i a més, les eleccions municipals són al 2011! Per tant, ens posem a proposar projectes a 12 anys vista com a única escapada a la realitat, que és nefasta. Recordem, per exemple, que ja som més de cent mil aturats a la ciutat (101.069), que molts d'aquests aturats són joves ( i amb estudis!). És com prometre caviar d'Iran a gent sense sostre...

Podria ser que el 2022 Barcelona pogués organitzar uns Jocs Olímpics d'Hivern, potser sí, però amb una fòrmula esperpèntica. Sabem la distància de La Molina o Baqueira a Barcelona, senyor Hereu?
Igualment, hi han millors fòrmules per al país i per a la seva ciutat, com una Olimpíada conjunta amb Andorra i els Pirineus catalans on, de fet, l'idioma oficial seria el nostre. Per ara, jo segueixo pensant que el Mas de Barberans seria un bon candidat...

Adéu, 2009! Hola, 2010!

2009-12-31T15:56:00.007+01:00

I ja està... Acaba el 2009, l'any d'Obama, l'any de les 6 copes del Barça, l'eclosió del sobiranisme, la crisi econòmica i financera, la T1, la mort de Michael Jackson, Hopenhaguen, l'omnipresència del Facebook i les xarxes socials, el finançament injust, el Gürtel, el Pretòria, el Millet, les consultes populars, el premi Nobel més inesperat i qüestionable, l'editorial conjunt dels 12 diaris catalans, l'EEES, nous indicis de vida a Mart, la nova UJ, etc... I segur que em deixo alguna cosa!

Com veieu, el balanç del 2009 és agredolç. Com sempre, la humanitat avança i retrocedeix al mateix temps, deixant el balanç en 0 o +/-1, en el millor dels casos. El mateix passa amb el nostre país, Catalunya, on els matisos no ens deixen veure de vegades les possibilitats que poden haver, i pequem de pessimistes de mena. Però, i si no es tracta de veure el vas ple o buit? Potser és que aquestes oportunitats s'emmascaren per una gestió política pèssima per part dels nostres Governs. I, també, perquè els polítics no han (no hem) sabut fer les coses bé, fet que només ha ajudat a potenciar la desgraciadament famosa desafecció.

Jo, com diria l'amic ZP, sóc (o vull ser) un optimista antropològic. Confio en les persones i, per extensió, he de confiar en la humanitat com a conjunt. Tots (ciutadans, polítics, periodistes) hem de fer un clar examen de consciència i encarar junts aquest 2010 amb un ferm propòsit d'esmena, per demostrar que la lluita encara ha de seguir viva per fer del nostre món i el nostre país un lloc més pròsper, més lliure, més segur i en pau.

Aquests desitjos són fruit de l'esperança. Però com sabeu, l'esperança no es pot materialitzar sense compromís, treball i esforç. Els desitjos que ens fem els humans de tot el món demanen una consistent força de voluntat, empenta i fe en les bones raons que s'amaguen darrera dels nostres objectius. I els objectius que ens marco com a President de la UJ són lluitar pels interessos i drets dels joves, demostrant cada dia que el jovent aposta per una nova forma de fer política, més propera, més clara, sense complexos, compromesa i distesa, que aporta solucions als problemes que ens envolten.

És per això que jo us vull prometre avui que la Unió de Joves, seguint el mencionat propòsit d'esmena, farà tot el que estigui al seu abast per tal de fer de la nostra petita part del món un lloc on l'esperança pugui obrir portes, esborrar els mals moments i dotar als joves catalans de les oportunitats necessàries per poder contribuir al projecte comú que ens uneix i ens defineix, la humanitat.

Només si fem això podrem ser dignes de voler representar als joves catalans.I sincerament, crec que unir l'esperança al treball és la millor manera d'encarar amb un bon somriure el 2010 i dir adéu als mals moments del 2009.

Que tingueu un gran 2010!!!

Reflexió sobre el 13 D i la independència. Ivan Costa, Secretari d'Acció Política, Estudis i Programes de la UJ

2009-12-15T21:33:00.005+01:00

Normalment no poso al meu bloc extractes d'altres persones, però el post de l'Ivan Costa, la ment pensant de l'acció política de la UJ del segle XXI ben bé s'ho mereix. És clar, contundent i resolutiu, directe i precís, valent i, innegablement, reflexiu. L'estil Ivan Costa, la millor aposta.

Gaudiu-lo!

"dia 2 dC.(després de la consulta): Ja som independents... ah no! encara no! :-(

Per aquells que no ho saben; o que sí que ho saben però que a hores d’ara encara dubten; la UJ reclama un estat per la nació de Catalunya i així ho va aprovar en els seus estatuts i també en la ponència ideològica al darrer congrés.

Pel que fa a les consultes, tant el President com el Secretari General de l’entitat ja van manifestar les directrius d’actuació davant aquest fet: com a partit nacionalista per suposat que no podem obviar el nostre interès en el bon esdevenir d’aquest procés i per tant recolzem la realització de les consultes en aquells municipis que així ho determinin; ara bé, com a joventuts d’Unió Democràtica el que defensem per sobre de tot és la practicitat i el rigor aplicats a la política.

A diferència d’altres joventuts nacionalistes de Catalunya, nosaltres no practiquem el popul•lisme i encara menys en fem d’ell el nostre cavall de batalla. Ells, com a programa, plantegen únicament la independència de Catalunya però es tracta d’una independència d’aparador, fictícia, buida de contingut i que només busca rèdits polítics i no pas un interès en canviar, per a millor, la societat.

A la Unió de Joves mai participarem d’aquesta insensatesa política i molt menys actuarem a remolc del que facin altres joventuts de manera sensiblement irresponsable.

Per nosaltres, imagino que ho compartiu, la política és atendre les necessitats i les demandes dels nostres ciutadans administrats; dels que en som els representants.

Nosaltres no juguem a ser el Guifré el Pilós del segle XXI sinó que defensem un nacionalisme útil i de política aplicada al carrer: volem solucionar els problemes de la gent, volem sortir de la crisi, generar riquesa, crear ocupació; millorar les polítiques socials i invertir en R+D+I o augmentar la inversió en universitats i en educació. Cal a més, renacionalitzar el país; a dia d’avui encara hi ha una àmplia majoria que no vol la independència.

Ens han deixat una Catalunya empobrida i espanyolitzada i això només es canviarà quan aquesta majoria senti a la seva pròpia pell que viure a Catalunya els representa realment un benefici i els resulta profitós i també explicant-los perquè un estat propi ens aportarà aquesta prosperitat que ara no tenim; no símplement convidant-los a votar.

Mai aconseguirem una plena majoria només a cop d’estelada i de consultes no vinculants; el que cal és un intens i extens treball de pedagogia, no pas de campanyes publicitàries buides de contingut però amb un gran màrketing.

Per tant quan aconseguim tot això, serà llavors i només llavors quan des de la Unió de Joves, parlarem sobre les consultes i engegarem campanyes en favor de l’autodeterminació de la nostra nació.

I dit això, sí, volem la independència de Catalunya però no per aquest camí."

PS: Ivan Costa, la millor aposta! Queda claríssim! :)

El sentit comú: Fets, no només tweets

2009-12-13T13:38:00.001+01:00

Hola, companys! Ja toca tornar a escriure. Ja fa uns dies que no ho feia. I s'ha de dir, l'actualitat política, tant catalana, com la motivada per l'acció de la UJ, m'ha impossibilitat invertir temps per opinar sobre l'actualitat.
L'últim cop que em dirigia a vosaltres parlava de l'editorial conjunt dels 12 diaris catalans. De fet, no ha passat gairebé res en referència a l'Estatut... més rumors, declaracions fora de lloc i res clar... Manca sentit comú, molta responsabilitat per part de tots, no només per part dels antiestatut. En un altre sentit, també m'agradaria destacar que durant el pont (que no vaig fer), vaig veure a Barcelona com una ciutat europea, amb poc trànsit i poca gent als bars. Tranquils, només era un miratge, seguim sent la capital de la Mediterrània!

Però, per desgràcia, avui no parlaré de les virtuts de la nostra essència mediterrània. Avui toca fer-ho per reflexionar des de la indignació, la sorpresa ingrata i fins i tot, la tristesa. Desafecció, "passotisme", ignorància, indiferència... Aquestes són les paraules que les enquestes mostren quan es pregunta als ciutadans sobre la política, i el més problemàtic, qui és qui ho diu majoritàriament, el jove.

I és que no és gens bona senyal que les últimes enquestes de participació a les pròximes eleccions nacionals (falta menys d'un any) mostrin una participació estimada del 51%. Del 49% indecís o que no pensa anar a votar, la majoria, o si més no, una gran part, són joves. I em sap greu dir-ho, però la culpa no és exclusivament dels joves, sinó també dels polítics o dels mitjans de comunicació. Sí, sona xocant, però crec que es tracta certament d'això.

Els polítics passem (passen) massa temps criticant-se i parlant dels problemes i defugint donar respostes, solucions, alternatives... en definitiva, resultats. Ja m'ho van dir a l'escola, és més fàcil criticar que aportar... I així anem. I com no, el nostre caràcter mediterrani fa que el noticiable sigui allò morbós, la crítica, el conflicte, la lluita... Si no, fem una aposta; si el mateix dia s'aprova al Parlament una mesura a favor dels joves emprenedors i hi ha un problema dins les files d'un partit, què creieu que sortirà a la primera plana de la majoria de diaris?
De vegades, els nostres contrincants polítics no s'equivoquen, i de vegades, agafem la crítica per la crítica... això sí que genera desafecció! La gent es queda bocabadada i no és capaç d'entendre perquè no remem tots junts en la mateixa direcció. I això passa més encara entre els joves d'avui, que són molt més pràctics, demanen resultats i no volen més fum...

Davant d'això, els joves polítics tenim un dilema. O repetim els esquemes dels "grans" i incrementem més la desafecció i el "passotisme", o apostem per traçar tots junts la via més curta cap a la solució dels problemes.

La UJ, joventuts d'Unió Democràtica de Catalunya, s'ha compromès amb aquest objectiu. Nosaltres aspirem a representar la majoria silenciosa dels joves del país, que no tenen un referent polític clar, i que estan desenganyats per la tradicional manera de fer política. El nostre projecte és transversal, interclassista i, sobretot, de futur. No caurem en l'error de la política tradicional, ni tampoc en aquells que diuen encapçalar una nova política però que es basen en la generació de tensió i conflicte, intransigents i que no valoren la convivència del nostre país. El projecte de la UJ del segle XXI és inclusiu i no n'exclou ningú, parli l'idioma que parli, sigui d'on sigui; aquesta és la millor manera de construir Catalunya, de fer del nostre país una terra més lliure, més rica i més plena. Aquesta és la UJ 2.0. Aquesta és la nostra resposta contra la desafecció.

Es per tot això, bastint-nos en els fonaments del nostre projecte, que recentment hem defensat l'eliminació de l'impost per successions, hem denunciat les destrosses dels antisistema a la UAB i hem apostat per incloure les noies joves a la política sense lleis de gènere. Aportem solucions clares. El "facta, non verba" ha mort. Nosaltres avui diem "fets, no només tweets"

La responsabilitat

2009-11-26T14:41:00.004+01:00

Bon dia, amics!

Avui no pensava escriure, però crec que el fet històric que ha succeït aquest matí ben bé en paga la pena. Avui hem vist com, entre les onades de la desafecció política, el desinterès per l'entorn, el desgast de l'estatut i les conseqüències de la nefasta crisi econòmica, Catalunya s'ha alçat.

Sí, amics, sona estrany... qui és Catalunya? Doncs Catalunya són, com deia el President Pujol, totes les persones que viuen i treballen a Catalunya, i s'hi volen sentir catalanes. I Catalunya també són els seus partits polítics. I Catalunya també és la seva societat civil. I Catalunya també són les seves empreses, molt destacadament els seus mitjans de comunicació. Quan totes aquestes unitats s'uneixen, Catalunya es mou a la vegada. Però sempre hi ha un d'aquests que ha de liderar-ho, i aquest cop han estat els nostres mitjans de comunicació. El fet és molt destacable, perquè ningú pot recordar que 12 diaris tan diferents, dirigits a públics tan diversos, i de vegades, de grups d'ideologia antagònica, hagin unit la seva part més sagrada, l'editorial, sobre la qual es vehicula l'exercici de la seva funció social. I l'han unit per recordar que el poble de Catalunya és viu, té voluntat de ser, i serà.

Malgrat els constants atacs que rebem per part de l'estat, i els interessos econòmics i polítics que influeixen sobre el panorama mediàtic, els mitjans de comunicació s'han unit per recordar als polítics que estem a punt d'arribar a un moment cabdal, a punt de tocar el límit, a punt de arribar a un carreró sense sortida.

Com a President Nacional de la UJ, i com a català i nacionalista, em trec el barret. La responsabilitat que tant defenso en aquest blog i que tant difícil és d'aconseguir en moments convulsos com els que vivim, ha estat portada a la primera plana pels mitjans de comunicació, aquells que de vegades són tan criticats per nosaltres i per la societat civil. Els nostres mitjans han fet un exercici de responsabilitat ben entesa, administrant les reaccions, i han parlat quan han hagut de fer-ho. Ens acaben d'avisar. ARA, ELS POLÍTICS NO PODEM FALLAR-LOS, ni a ells, ni als catalans.

Tot esperant la sentència definitiva, cal preparar-nos per allò que pot venir, que sembla que serà un clatellot a la dignitat social, econòmica i nacional del país. És per això que la UJ pren aquesta petició i iniciarà contactes amb totes les joventuts polítiques del país per tal de trobar ponts i articular una resposta comuna que garanteixi el futur, la dignitat i el progrés del nostre país.

Per últim, i com a gest d'agraïment als 12 valents diaris (El Periódico', 'La Vanguardia', 'Avui', 'El Punt', 'Diari de Girona', 'Diari de Tarragona', 'Segre', 'La Mañana', 'Regió 7', 'El 9 Nou', 'Diari de Sabadell' i 'Diari de Terrassa'), us adjunto l'editorial de la dignitat.

Guanyarem! Visca Catalunya!

La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Afers exteriors

2009-11-18T19:02:00.001+01:00

Com va, companys? M'agafo la llicència de començar el post amb aquest títol per dos motius obvis: 1) el programa d'en Mikimoto a TV3 és fantàstic (i me'n declaro un fervent seguidor) i 2) perquè la nova UJ basa i basarà en la política internacional una de les potes bàsiques per assolir els seus objectius nacionals i socials. Sí, sembla agosarat dir això, però som joves, doncs pequem d'optimisme, il·lusió, passió i força, serà de ben segur la millor manera de construir el futur que volem.

I per què a la nova UJ basem la política d'expansió nacional i millora social en les relacions internacionals? Perquè si aspirem a ser un poble com a tal dins la Unió Europea, contribuint al paper de futur global de la mateixa, hem de ser coneguts, i el més important, reconeguts. I si creiem en Europa, és perquè som Europa. I aquesta Europa és, per la UJ, el millor invent polític, social i econòmic de la història de la humanitat. Però òbviament, per realment tenir-hi un paper no és suficient la nostra aspiració, voluntat o compromís; els altres països que la formen han de comptar amb el nostre punt de vista.

Doncs amics, lamento dir-vos que en la situació actual no és així. Està clar que estem millor que fa trenta anys, però encara no som prou visibles arreu. Molta gent coneix Barcelona, n'ha sentit a parlar, però no la relacionen automàticament com la capital de Catalunya, sinó com una "beautiful spanish city".

I, per la UJ, aquest és un gran problema. Primerament, perquè redueix a Barcelona a una ciutat més de l'estat, i en segona posició, perquè redueix a Catalunya a mer distintiu regional i instrumental. Com si Catalunya fos fruit de l'estat de les autonomies...!

Amb això no vull dir que Barcelona no sigui actualment un dels referents de l'estat espanyol a l'estranger (fet innegable), sinó que això no ha de ser incompatible amb les nostres aspiracions nacionals. Europa pot encabir perfectament aquesta dicotomia, n'estic segur. El que està clar és que dins l'actual visió jacobina imperant a la dreta i l'esquerra espanyola, la complementarietat Catalunya-Barcelona és vista com a perillosa, i per això s'intenta esberlar.

No obstant aquesta relació de capitalitat és clau no només per al desenvolupament de la ciutat, sinó també per al desenvolupament de tots els pobles i ciutats del país. Si Barcelona fa de capital, del seu poder d'atracció se'n podran beneficiar moltes zones de Catalunya, ja que, com sabeu, tenim un país petit però ric en patrimoni històric, cultural i gastronòmic, entre d'altres. En Xavier Trias, el futur alcalde de Barcelona, després d'haver defensat incansablement a l'Ajuntament de Barcelona que la ciutat exerceixi de capital de Catalunya, ha aconseguit que fins i tot el PSC li hagi copiat la idea. No obstant, i per desgràcia, tots sabem que es tracta només de maquillatge.

D'altra banda, què dir sobre el creixement nacional? Últimament la nostra nació està donant llum a iniciatives molt interessants, com el Catalan International View (http://www.international-view.cat/), on alguns periodistes i experts de la primera fila expliquen el món (i en anglès) des d'una perspectiva catalana. Us en recomano la lectura. Jo ho faig amb tots els meus col·legues internacionals, i crec que ja està tenint efecte. En aquest sentit, com sabeu alguns de vosaltres, sempre he estat un ferm defensor de les relacions internacionals del nostre país. Per desgràcia, si molts espanyols encara senten dir que el català és un dialecte del castellà, què creieu que senten o saben els europeus?

Com a exsecretari de Relacions Internacionals, he tingut l'honor de donar a conèixer, humilment, el nostre país a les elits polítiques juvenils europees. I us asseguro que és molt útil i necessari. Però ha de ser una activitat sostinguda en el temps, unida a iniciatives serioses com l'anterior. Poc a poc, la gent ha d'atrevir-se a trencar l'endogamia interna catalana i aprendre a explicar als europeus que Catalunya és una nació, amb una llengua, història, cultura i manera de fer pròpies. I que està totalment compromesa amb el projecte europeu, fet que, a priori, li ha de donar un lloc a dins del mateix. La UJ, en les seves relacions internacionals, creu que hem de, com en Mikimoto, trencar fronteres culturals i mentals en els nostres companys europeus, amb el savoir faire típic català. Si ens ho proposem , serà possible aconseguir aquesta posició.

Una posició real i directa, des d'on poder contribuir a la creació d'aquest somni que s'anomena Europa. Un lloc real i directe, des d'on poder fer créixer Catalunya social i nacionalment.

Fins aviat!

“La universitat no pot ser un espai d’impunitat”

2009-11-12T13:43:00.001+01:00

Una bona reflexió d'en Cardús. Llegiu-ho atentament. Crec que sintetitza el perquè de la necessitat imperant de la nova UJ. Cal donar veu a la majoria silenciosa dels joves de Catalunya!

En negreta, el més destacable segons el meu punt de vista. Font:singulardigital.cat

El rectorat de la UAB va prohibir aquest any la famosa Festa Major del campus, però els estudiants igualment van celebrar-la. Arran d’aquest fet, el sociòleg Salvador Cardús analitza en aquesta entrevista el sentit de l’autoritat en els joves d’avui. També però exposa la seva opinió sobre el paper que jugaran les associacions en la regeneració de la política i critica els intents “oportunistes” dels partits d’acabar amb la desafecció.

per Pere S. Gimferrer i Maria Sistachs

Creu que el jovent ha perdut el respecte a l’autoritat?
Afirmar-ho així en general no és correcte. Jo percebo més una sensació de crisi per part de l’autoritat que no pas un canvi en les actituds de la gent jove. Avui en dia és més difícil exercir l’autoritat i els mestres ho estan notant. Però bé, hem estat els mateixos professors que hem contribuït a aquest canvi i ara alguns aspectes no ens agraden.

Exactament com s’ha influït?
Els estils de relació entre pares i fills, i també entre mestres i alumnes han evolucionat en els últims trenta anys en un intent de superar les formes antigues d’autoritarisme. Per exemple, a les escoles s’ha fet desaparèixer aquell atributs que l’atorgaven, com vindria a ser la tarima, el posar-se dret quan el professor entrava o el parlar de vostè. Encara que no només es tracta dels símbols, sinó de la mateixa concepció: ara es dóna molta més importància a l’opinió subjectiva de l’estudiant enfront de l’excel•lència. Ara es parla molt més de “motivar” i es dissimula la dificultat per fer més digerible l’aprenentatge.

Per tant, hauríem de recular?
Ni pensar-ho! Hem de retrobar la manera de reafirmar l’autoritat en una societat com la nostra, molt complexa. I tornar al passat, a més, és impossible i tothom se’n riuria perquè la societat no és la mateixa. Cal explorar noves formes perquè, per a educar i per a poder admirar l’excel•lència en les coses, hi ha d’haver una relació d’autoritat.

Vostè mateix ha criticat que certs sectors, presents a la festa de la UAB, es disfressin d’ “antisistema” i “alternatius”.
Aquest tipus de jovent en realitat només són una minoria. La paradoxa, però, és que creuen que constitueixen un món alternatiu i en canvi els seus comportaments són gregaris i no mostren cap personalitat individual; en lloc d’adoptar una actitud crítica i reflexiva, opten per un comportament consumista i s’emborratxen –com tota la resta que no pretén ser alternatiu-; i a sobre ho fan en un espai públic pagat perquè llavors altres hagin de recollir la merda que deixen. Els diners que costarà a l’Autònoma treure totes les ampolles trencades, els plàstics i la brutícia no és precisament el que caracteritzaria un comportament crític en una societat de consum i capitalista com la nostra.

Aquest públic també hi era altres anys, quan era la pròpia universitat qui pagava 300.000 euros per la festa.
Tant a la UAB com en general s’han comès un munt d’excessos i hem malbaratat massa recursos públics en festes. Jo considero que, qui vulgui una festa, que se la pagui i això també ho aplico a les festes majors. Per què un ajuntament ha de pagar el concert d’un grup que està en el mercat i que cobra un dineral per actuació?

Però per què la universitat va anar celebrant festes tot i la progressiva degradació?
Al principi la festa responia a l’esperit del temps, de fa vint anys, en una democràcia relativament nova. Però els ha passat com als consistoris: se’ls va escapar de les mans i des de llavors ningú ha gosat criticar res per por a opinions negatives. De fet, en els últims anys em consta que la festa de la UAB no agradava a ningú: no tenia res a veure ni amb el centre, ni amb l’esperit de la festa major, però s’amagaven els efectes que tenia perquè no es perjudiqués la imatge del centre. Hem hagut d’esperar a que arribés un equip de gent valenta que ha estat capaç de dir prou.

I què n’opina d’altres actituds reprovables com les dels 54 estudiants que seran jutjats la setmana que ve per tancar-se a la UB i la UAB?
Doncs que els judicis són absolutament necessaris perquè tenen a veure amb l’abús de l’espai públic i amb la manca de respecte. Per què s’han d’escapar de la responsabilitats? Per què són joves i universitaris? La universitat no pot ser terra de ningú, ni un espai d’impunitat. Per exemple, si les destrosses d’aquest cap de setmana li costen un dineral a la universitat, el més lògic és que els organitzadors ho paguessin.

La política està remoguda. Casos de corrupció i es parla de desafecció.
La desafecció sembla una novetat, però és present en el nostre país des de fa molt temps; desgraciadament el sistema democràtic no se l’ha tret de sobre. L’única solució és canviar una altra vegada les regles del joc i entendre que això no és Hollywood. Estem en un país pobre, modest i els ajuntaments han de comprendre què creen i quant costa mantenir-ho. Encara que jo sempre he dit que no es tracta del desafecte dels ciutadans per la política, sinó de manca d’afecte dels polítics cap als ciutadans.

Estem desenganyats.
Sí. Durant molts anys no ens han apreciat i han fet promeses que llavors no han complert. Com a exemple màxim, el de Zapatero, que ho promet tot i no compleix res. I l’única solució no vindrà de convèncer-nos de que ens ha d’interessar la política, sinó que han de generar confiança i ser creïbles.

I creu que la regeneració de la qual parlen és possible o s’omplen la boca de paraules buides?
D’oportunisme n’hi ha segur. Si els hi hagués preocupat sincerament hi haurien posat remei ja fa uns quants anys, però si veuen obligats davant els fets actuals. Probablement ara estan més espantats. Però em temo molt que intentaran canviar algunes coses perquè tot segueixi igual i no s’hagin de modificar les estructures de poder establertes. Si hi ha llistes obertes, que hi hagi llistes obertes, però que no es dediquin a fer experiments que es quedin a mig camí.

Les consultes sobiranistes semblen indicar que la societat civil comença a anar per davant de la política...
Aquests moviments i l’aparició de noves associacions expressen que els ciutadans no troben els canals per on manifestar les seves preocupacions. No els troben a la política. I el més probable és que això s’accentuï en els propers mesos, encara que les consultes tampoc s’han de sobredimensionar: són gestos interessants i jo estic tan a favor de les consultes com de la independència, però no deixen de ser gestos minoritaris.

A la llarga les associacions tindran més incidència?
Més aviat diria a mig i a curt termini. I és que, si tot anés bé, a llarg termini hauríem de tornar a parar a la política. En el curs d’una legislatura, si els polítics actuessin amb intel•ligència, haurien d’haver recuperat la confiança.

I si no en són capaços?
Doncs podria aparèixer quelcom tan perillós com el populisme o els salva-pàtries.

El mateix que va dir Montserrat Nebrera fa poc a El Singular Digital.
Doncs en certa manera el discurs de la Nebrera ja és de per si populista. I no vull jutjar al personatge, però sembla que se sent temptada. No obstant, espero que tornem a un camí més institucional, perquè qui garanteix que l’exigència democràtica es compleixi amb rigor són les institucions.

Però aquestes no pequen de massa poc transparents?
Ser transparent en una societat com la nostra no és fàcil, perquè per molt que siguis transparents falta saber comunicar i que el ciutadà se’n faci càrrec. Entendre uns pressupostos d’un ajuntament o d’una universitat, per molt que siguin públics, s’han de saber llegir. Com s’ha vist recentment, et poden enredar amb els pressupostos d’una fundació. A vegades és més un problema de comunicació i de llenguatge.

Creu que el llenguatge de la política està pensat perquè s’entengui?
No. Té una espècie de doble nivell que diferencia entre el que es diu i el subtext que entenen els experts. Per agafar un clàssic: quan el president Maragall va dir “vostès tenen un problema que es diu 3%”, pocs ho podien entendre a la primera. No era una manera clara d’expressar-se. Està estudiat que el llenguatge de la política només l’entenen un 10 o un 12% dels ciutadans i el problema és que ells no volen que la política sigui seguida.

Per?
Si volguessin ser propers i poder donar explicacions al seu electorat dels districtes, posarien cares a les llistes. I no ho fan. Estan protegits per unes llistes i es venen a ells mateixos com a marques. En certa manera, la política és com la lluita entre la Coca-Cola i la Pepsi. I d’aquí surten eslògans com el “Si tu no vas a votar, ells tornen”, que empobreixen el debat polític. Es basen en la por en lloc de construir-se en la racionalitat i el programa.

Der Wanderer über dem Nebelmeer

2009-11-11T23:04:00.003+01:00

Una de les meves obres preferides, de Caspar David Friedrich, símbol del romanticisme pictòric alemany. Pesl que no domineu la llengua germànica, significa quelcom com "El caminant sobre un mar de boira". Gaudiu-la!

"Plan E"? Engany total!

2009-11-11T21:58:00.001+01:00

La UJ considera que el Pla E és propi d'una altra època i proposa una nova línia d'actuació

En motiu de la celebració del primer Comitè Executiu Nacional després del nostre XIVè Congrés, la Unió de Joves vol fer les següents consideracions:

• El Pla E dóna l'esquena a l'economia productiva. Actua com una compra de llocs de treball temporal de baixa qualitat a 37.000 € cada un.

• La partida supera amb escreix l'import del nou finançament, uns 4.000M €, mentre Catalunya fa front a un deute cada cop més insostenible sota l'abús d'un Estat Espanyol morós .

• Els cartells que publiciten el pla E arreu tenen un cost obscè d'aproximadament 1500€ cada un, en total 46M €.

Per això proposem que cessi qualsevol nova partida en aquest sentit i que s'obri amb el mateix import ajudes a l'emprenedoria. Constatem que amb un pressupost similar es podrien haver donat 80.000 € a 50.000 emprenedors per així dinamitzar la creació de llocs de treball i potenciar l'economia productiva.

L'únic punt positiu del Pla E és que passarem de voler ser líders en formació a liderar les taules de països amb les millors voreres del món . Agreujarem, però, de manera dramàtica la destrucció de llocs de treball i el tancament de PIMEs, cabdals per a l'economia catalana, fent cada cop més remota la possibilitat de recuperació econòmica.

Una sola Catalunya? El cas de LEAR

2009-10-30T17:55:00.004+01:00

Hola amics! Ja tocava ja. Com podeu suposar, porto uns dies frenètics i això em permet anar escrivint els posts poc a poc, deixar-los començats, i escribint a estones. Ara que tinc un momentet m'agradaria reflexionar sobre el nostre país, la nostra nació, la nostra pàtria: Catalunya.

Uns diuen que la política és la construcció d'un país. Uns altres diuen que és la gestió del mateix, i de la comunitat humana que hi viu. No obstant, gairebé tots comparteixen que la seva principal tasca, el seu principal objectiu, és el servei al ciutadà. Servei a tots els ciutadans, sense distinció de gènere, ideologia, orientació sexual, procedència i ubicació territorial. I d'això us vull parlar.

Ja sabeu que sóc de Tortosa, del sud, de les Terres de l'Ebre, de la cinquena provínica, com diuen alguns... Per cert, espero, suposo i demano que aviat poguem dir de la Vegueria de l'Ebre, fet que seria clau per al desenvolupament del sud de Catalunya. Però ja en parlarem més endavant, perquè amb aquest govern la reestructuració territorial del país no sembla prioritària.

Doncs bé, les Terres de l'Ebre també són Catalunya, tot i que a alguns dels nostres governants no els hi sembli. Sé que aquesta afirmació pot sonar forta, pero em remitiré als fets. A les Terres de l'Ebre hi viuen unes 180.000 persones aproximadament, en 4 comarques: el Baix Ebre, la Terra Alta, el Montsià i la Ribera d'Ebre. És a dir, es tracta d'un territori extensíssim amb una densitat de població molt baixa. Per tant, podem deduir que la pocar indústria que hi existeix és clau per al seu futur, ja que localitza als seus nuclis al mapa, crea ocupació i és garantia de benestar i progrés social i econòmic.

Una d'aquestes empreses és LEAR, una famosa multinacional que fabrica components d'automoció, i que ha estat sacsejada per la crisi econòmica global. Actualment la seva planta de Roquetes dóna feina a més de 500 treballadors, molts dels quals joves que viuen exclusivament d'aquesta feina. Penseu que aquests treballadors representen més de 5 punts en l'ocupació del territori, però sembla que el tripartit roman totalment indiferent a això. Els sindicats feia setmanes que demanaven que el Govern es preocupés, perquè la direcció els havia fet veure que la producció era insostenible. Però el Govern callava, i mentrestant, s'anaven tirant els diners per aquests móns amb causes potser molt nobles, però no del tot... com dir-ho... crucials pel futur del país i de la seva gent: El País, 14 d'abril "Carod lleva a Ecuador un millón de euros para las lenguas indígenas". Siguem seriosos, si us plau! Després d'això, la consellera Serna deia que la Generalitat no podia fer miracles, que l'únic que podia fer era autoritzar l'ERO o no... Quin cinisme! Quina doble moral! S'ha actuat sempre així? Potser cal fer memòria!

Fem-la doncs...No fa molt el President Montilla visitava Japó per evitar el tancament de la fàbrica de SEAT a Martorell. La filial del gruo Volkswagen, molt tocada per la crisi al sector automobilístic, havia presentat dos EROs temporals que deixaven entreveure un possible tancament. Al Palau de la Generalitat es van encendre totes les alarmes... No podien deixar que un referent del cinturó vermell desaparegués així com així i deixés al carrer a tantes famílies!
Finalment, després de molt de treball per part de sindicats, l'empresa i el Govern s'arribava a un acord positiu per totes les parts. Recordem la notícia d'El Periódico del 6 d'abril: "Seat recibirá 240 millones en ayudas al Q3 y otros modelos". 240 milions d'euros! Quin esforç tan notable del Govern català i de tots els catalans (que paguem els impostos) per tal de salvar els llocs de treball de la SEAT! Quin drama hagués estat si SEAT hagués marxat de Martorell! Quin cop a l'estructura productiva de l'àrea metropolitana!

Així doncs, què passa? No entenem res, senyors del Govern... No parlen vostès d'equilibri territorial, d'esforç per les Terres de l'Ebre? D'una Catalunya compacta i social? Llavors, on està el treball per tal que LEAR pugui dur a terme un pla de viabilitat? On està el treball per atraure nova indústria al territori? On està el futur dels seus 513 treballadors? Que no paguem impostos nosaltres? No ens mereixem que viatgin a Japó, als EUA o a Saturn si cal? No pensen posar ni un euro per a salvar la planta? Per què no s'actua igual on el PSC és votat majoritàriament que on el color polític és diferent? I és que, per desgràcia per als ebrencs, absents o no, els nostres actuals governants només se'n recorden de nosaltres per fer-se la foto o quan venen eleccions.

És per això que, davant d'aquesta injustícia flagrant i intolerable, els joves d'Unió hem decidit actuar. Hem presentat propostes com subvencionar 25% del sou en la reducció del 50% de la jornada laboral, fomentar la introducció de noves plantes industrials que s'hi volen establir,etc. Volem actuar per defensar allò en què creiem: una sola Catalunya. Una Catalunya que ha d'esdevenir marc de progrés i de benestar, una Catalunya que vol ser el que sempre ha estat, i que té en compte a tots els seus habitants, siguin de les comarques gironines, de la Terra Ferma, del Pirineu, de Barcelona, de Tarragona o de l'Ebre. Una Catalunya que ens faci sentir orgullosos, i no una mera delegació territorial d'un estat pèssimament gestionat com l'espanyol. I també volem actuar al carrer, al costat dels perjudicats i desamparats per la inanició del govern. És per això que demà tindré l'orgull d'encapçalar, amb en Roger Montañola i en Fèlix Rodríguez, una delegació nacional i ebrenca de la Unió de Joves a la manifestació en contra del tancament de LEAR a Tortosa. Us hi esperem! Ens juguem molt per a les Terres de l'Ebre! Ens juguem molt per la Catalunya que somiem!

«El país no se levanta con banderas»

2009-10-25T14:42:00.001+01:00

Hola amics! Espero que tingueu un genial diumenge! Aquí us adjunto la meva primera entrevista com a President nacional de la Unió de Joves, que ha sortit a l'ABC d'avui. Espero que la disfruteu!

«El país no se levanta con banderas» Iban Rabasa _ Nuevo presidente de las juventudes de UDC

Domingo, 25-10-09

TEXTO: MARÍA JESÚS CAÑIZARES

FOTO: YOLANDA CARDO

BARCELONA. Nacido en Tortosa (Tarragona) hace 27 años, acaba de ser elegido presidente de Unió de Joves, la rama juvenil de Unió Democràtica de Catalunya (UDC).

-¿Por qué milita en UDC?

-Conocí a UDC y me gustó su idea de hacer propuestas para hoy pero con visión de futuro. No vamos a ganar la partida hoy para que todos perdamos dentro de 20 años. Necesitamos sensatez y pensar en las generaciones venideras.Además, soy una persona catalanista, que cree que Cataluña es una nación y debemos defender nuestros intereses.

-¿No militar en la izquierda es ir contracorriente?

-Pensar que si eres joven debes ser de izquierda es un mito que interesa a alguien. Es muy mediático salir una vez al año a gritar, pero no lo es tanto participar en la política, debatir, trabajar en las estructuras internas de un partido. Hoy en día, la dualidad derecha-izquierda está superada, sobre todo en Cataluña.

-¿Cómo piensa canalizar Unió de Joves sus propuestas? ¿Tendrá cierta autonomía o lo hará a través de la dirección de UDC?

-Unió de Joves es un valor añadido que le damos al partido. De hecho se nos consulta. Por ejemplo, cuando se ha debatido sobre el Plan Bolonia, se nos ha tenido en cuenta. Estamos completamente a favor de ese espacio europeo. Lo que criticamos es la gestión, porque Cataluña está a la cola, como indica el Informe Pisa. Por ejemplo, debemos enfocar el nacionalismo de forma constructiva.

-¿Cree que el nacionalismo se defiende en ocasiones de forma utilitaria?

-Nosotros defendemos el derecho a la autodeterminación. Pero al tripartito le interesa hablar de un tema abstracto y sentimental, para ocultar su mala gestión. Es posible que Cataluña avance hacia la independencia, pero no podemos estar todo el día hablando de consultillas con todos los problemas que tenemos. El país no se levanta con banderas, sino trabajando horas y horas. No vamos a hacer de la bandera nuestra principal arma, lo será el capital humano de nuestros jóvenes.

-¿Es políticamente incorrecta para los jóvenes o «poco moderno» rechazar la nueva ley del aborto del PSOE?

-Unió de Joves todavía no tiene una propuesta definida. Lo que realmente queremos es cambiar la forma. Seremos creativos y no habrá autocensura. Pedimos abiertamente que haya una revisión de la función pública. No costaría nada introducir sistemas de incentivos. Otro debate queremos abrir se refiere a la cultura del riesgo. Sin riesgo no se puede avanzar. Ser empresario no es controlar una gran compañía desde la planta 20 de un gran edificio para ganar beneficios. Es tener una tienda, ser emprendedor. Tenemos que romper los estereotipos y apostar por los jóvenes empresarios.

Font: Diari ABC. http://www.abc.es/20091025/catalunya-catalunya/pais-levanta-banderas-iban-20091025.html

Balanç de la primera setmana (laborable, clar)

2009-10-24T09:46:00.002+02:00

Hola amics! Crec que ara mateix és un moment per fer-vos partíceps d'algunes reflexions de la primera setmana de mandat. Per què? Doncs perquè són les 21:00 i estic a la seu d'UJ, amb l'Ivan Costa (la millor aposta) i el Marc Gonzalo (Messi abans de ser Messi), que m'estan ajudant a preparar un debat televisiu de la setmana que ve amb els representants de les principals joventuts polítiques catalanes. Un debat sobre la crisi, que, com sabeu, afecta claríssimament els joves. N'anirem parlant, ja que des de la UJ volem dur a terme algunes propostes innovadores, alternatives i, sobretot, útils. Només a tall de matís, no només ens juguem l'arribar a final de mes (que ja és prou), sinó l'estructura productiva de Catalunya. I sense estructura productiva forta, un país com el nostre,on el capital humà és el principal recurs natural, no té futur.

D'altra banda, dijous vaig fer una entrevista al programa "Volem parlar", de Xavi Collado, a Onda Rambla (Punto Radio). Cal agrair que alguns periodistes ens obrin les seves portes, en moments on la desafecció política és la tònica imperant. Preguntes? Les esperades. Què fa un jove a la política? Per què Unió? Com us porteu amb el partit? Existeixen les famílies? Hi ha autonomia? Els joves anomenats d'esquerres són la majoria? En resum, va servir per trencar els mites que usualment fan que la majoria silenciosa dels joves no tinguin un referent polític clar. Heu de saber que un dels objectius que m'he marcat com a President de la UJ és lluitar contra la imatge del jove despreocupat, individualista, sense consciència social ni nacional, que serveix per explicar la poca participació política en termes convencionals (eleccions, afiliació a partits, etc.). Ja us anirem explicant com ho fem!

D'altra banda, seguint la relació amb els mitjans, ja heu vist l'entrevista al Roger. Magnífica! Ara podeu comprovar per què us deia que tenim tant futur! Per la meva part, ahir vaig fer una entrevista amb el diari ABC, que sortirà publicada diumenge. He d'agrair novament el gest, ja que per desgràcia els mitjans escrits de primera línia solen referir-se només a les joventuts dels partits polítics quan fan escàndols, són agressius o fan actes dignes de la secció "successos". La nova manera de fer política que vol introduir la UJ comença a ser escoltada pels mitjans de comunicació. És una bona senyal, no? El sentit comú, el pragmatisme i la responsabilitat, juntament amb la creativitat en propostes, la reflexió i la proactivitat demostraran que, a part de combatir la desafecció, el progrés social, nacional i econòmic poden ser inclusius i anar de la mà.

I ara, per acabar, com deia aquell, "una de cal y otra de arena". Lo bo, primer. A mitja tarda d'ahir llegia que el President de la República Txeca, Vaclav Klaus, afirmava que acceptaria la proposta de la presidència sueca de la UE i ratificaria el Tractat de Lisboa. Sincerament, estic content per dues coses. Una, la Unió Europea, el millor invent polític, social i econòmic de la història, seguirà endavant, aportant benestar, estabilitat, pau i riquesa a cada dia més gent. Dos, el meu company i sobretot amic, Salvador Sedó, candidat d'UDC a les passades eleccions al Parlament Europeu, anirà a Brussel·les molt aviat. Els joves de Catalunya necessiten un eurodiputat jove, conscient, actiu i que els entengui. Un eurodiputat que defugi l'eslògan fàcil i els interessos sectorials i que treballi per una construcció global d'Europa i de Catalunya. I aquest és en Salva! Felicitats, amic! Tens un gran repte i responsabilitat! Sé que no ens defraudaràs!

I la d'arena... Crec que és bo que primer mireu l'enllaç de La Vanguardia que us adjunto, que reflexioneu i després llegiu la meva humil aportació.

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20091021/53807909497/gays-de-madrid-crean-un-calendario-laico-con-virgenes-transexuales.html
Perdoneu, però aquesta notícia, juntament amb la proposta del tripartit de canviar les Festes de Nadal per les "Festes d'Hivern", evidencien que hi ha quelcom que no rutlla. Si molts joves som d'Unió és perquè creiem que la política és (i ha de ser) un art noble de servei al ciutadà, que necessita que el sentit comú i la visió de futur ajudin a construir un país que ha estat històricament marcat pel vessament de sang i l'enfrontament. Quan es governa, s'ha de governar per tots. I quan es proposa, s'ha de proposar per tots. El consens i la responsabilitat dels líders que han construit Europa ens haurien de fer reflexionar, almenys uns minuts abans d'actuar a aquells que, des de la societat civil o els partits polítics, volem fer d'aquest un món millor. Em sap molt greu poder dir que ni el Govern de Catalunya ni algunes organitzacions de la societat civil ho fan. I el més greu de tot és que ni una mínima part dels governats i dels representats per aquesta organització mereixen aquestes actuacions... No val tot per sortir a la premsa, amics! I menys quan aquests titulars només ajuden a augmentar la tensió social en mals moments per a la gent.

ENTREVISTA: a Roger Montañola, Secretari general d'Unió de Joves

2009-10-23T14:01:00.002+02:00

Com veureu, el Roger explica molt clarament al Diari AVUI quins són els eixos d'actuació de la UJ del segle XXI. Endavant Roger!!

"No creiem en la política de banderes"

CANVI · "Ens identifiquem més amb l'estelada blava de Catalunya que la vermella dels Països Catalans" EIX · "UDC té molta ambició nacional tot i no apostar per la independència" JNC · "Després d'anys d'oposició seria un error no treballar plegats"

Xavi Tedó

El nou secretari general d'Unió de Joves (UJ) s'ha marcat com a objectiu que les joventuts del partit marquin l'agenda política i no siguin simplement una escola de formació del partit.
Quins objectius es marca UJ després del congrés?
Defensem el dret a l'autodeterminació de Catalunya, però ara mateix la gent no creu en Catalunya i per tant hem de recuperar el prestigi que vam tenir en l'àmbit econòmic o educatiu. No creiem en la política de banderes sinó que Catalunya sigui forta.
I les prioritats?
Incidir en la revisió de la funció pública reduint el nombre de funcionaris, acabar amb l'economia submergida i reduir la pressió fiscal.
La supressió dels Països Catalans com a marc de referència i el canvi de l'estelada vermella per la blava en el logo d'UJ a què obeeixen?
La nostra actuació política es limita a Catalunya i no té gaire sentit tenir com a marc els Països Catalans si no hi tenim presència. La militància se sent més identificada amb l'estelada blava que la roja perquè simbolitza més Catalunya que no els Països Catalans.
¿Unió ha de tenir més ambició nacional?
En té molta. És cert que als seus estatuts defensa la confederació ibèrica i no la independència, però demana que la Generalitat sigui sobirana competencialment. No se li pot negar consciència nacional.
Els llaços amb les JNC també s'enforteixen.
Després de sis anys d'oposició cometríem un error si les joventuts dels partits no tirem del carro junts. Hem acordat fer actes de campanya conjunts i no un com abans i consensuar un programa juvenil, que fins ara no s'havia fet, de cara a les eleccions al Parlament.

Font: Diari AVUI, http://paper.avui.cat/article/politica/177404/no/creiem/la/politica/banderes.html

LA UNIÓ DE JOVES REBUTJA EL RECURS D’INCONSTITUCIONALITAT DE LA LEC PRESENTAT PEL PP

2009-10-22T21:07:00.001+02:00

Creiem que es tracta d’un tribunal anticuat, que serveix per impedir el progrés de les nacions sense estat d'Espanya i que cal plantejar-ne un debat immediat

Volem fer públiques les següents consideracions:

> La LEC neix, sense no poques dificultats, de la unitat de la majoria de forces parlamentaries catalanes.

> Expressa una voluntat d’aixecar el sistema educatiu i de blindar la irrenunciable política de normalització i immersió lingüística.

> S’ha redactat i votat amb el consens de l’estament polític i de la comunitat educativa.

Denunciem el que ja ha esdevingut pràctica habitual al PP, recórrer al Tribunal Constitucional totes les lleis que perd democràticament i que no s’ajusten a la seva visió d'estat, ignorant la identitat nacional de Catalunya. És intolerable que als nostres dies una força política de govern utilitzi sistemàticament recursos d'inconstitucionalitat per desanimar el progrés social i econòmic de la nostra Nació.

D’altra banda, Unió de Joves vol posar sobre la taula el dubte de si realment el Tribunal Constitucional, tal i com està concebut, on les quotes polítiques i les tendències que hi planen són pròpies de la transició democràtica, és una garantia d’imparcialitat i de capacitat d’exercici de funcions. Quan les decisions d'un Parlament sobirà com el català no són respectades i poden ser obstruïdes per un tribunal central, cal preocupar-se perquè està en joc el progrés i la modernació institucional necessària per servir als ciutadans.

És per això que reclamem un debat profund sobre el TC, que permeti decidir si una reforma urgent no és la única solució per al seu correcte funcionament .

La Unió de Joves del segle XXI

2009-10-21T23:30:00.001+02:00

Com veureu, dos posts en un dia! Potser estic intentant estar en pau amb la galàxia cibernètica, com fa tant temps que deia que faria el blog...!

Bromes apart, crec que és un bon moment per explicar-vos perquè puc posar aquest titular tan agosarat. Sí amics, acaba de néixer la UJ del segle XXI. Ho dic sense embuts, i poc a poc ho anireu comprovant. En aquest blog, us aniré presentant als membres de la direcció d'UJ, explicant-vos què fan pel país, pels seus joves, per les seves persones, per tu. Però abans de parlar de fets concrets, campanyes, posicionaments o accions polítiques, crec que cal presentar a l'equip. Perquè la UJ del segle XXI no podria ser-ho sense les persones que la conformen, en especial sense el seu equip directiu. Un equip directiu ple de joves compromesos, preparats, que defugen del joc brut i aposten per la regeneració de la política, per fer-la més, útil, més pràctica, més propera, més eficient i, sobretot, més realista i humana.

Per tant, anirem per feina. La UJ té un Comitè Executiu Nacional (en endavant CEN), compost per 19 persones, i que és l'òrgan de direcció de l'entitat, i que tinc l'honor de presidir. Aquest òrgan dissenya i aplica les polítiques a nivell nacional, i està format per 13 membres electes i sis representants territorials.Els Presidents Intercomarcals representen a Terres d'Ebre, Camp de Tarragona, Lleida, Ciutat de Barcelona, Comarques de Barcelona i Girona. En un proper post us parlaré d'ells. Són autèntics pilars de la UJ.

Els 13 membres electes s'escullen per un mandat de dos anys, i hem sortit nomenats del Congrés d'aquest passat cap de setmana a Badalona. Ara dedicaré als meus 12 companys electes una breu descripció per tal que els conegueu una mica més i entengueu perquè la nova UJ té tant a dir i a fer.

El Secretari General: Roger Montañola. Premià, 23 anys. Sense cap mena de dubte, i no peco d'exagerat, el polític jove amb més futur del país. La meva mà dreta, l'esquerra, els meus ulls i, fins i tot, el meu principal suport en aquesta nova etapa. Sense ell no hagués estat possible el canvi, la revolució a la UJ. Tot i que crec que a la política no es fan massa amics, ell ho és.I sempre li agrairé, i li haurà d'agrair el país. Ho comprovareu, us ho asseguro.

El Secretari d'Organització: Oriol Gil. Cabrils, 21 anys. La "màquina" de l'organització. Brillant, seriós, meticulós, pacient, tenaç... El prototip perfecte d'organitzador del segle XXI. En sentireu a parlar.

El Secretari d'Acció Política, Estudis i Programes: Ivan Costa. Palau de Plegamans, 28 anys.Amb una mirada sap què estic pensant i què sento. La millor aposta. Un gran gestor. El rei de l'intel·ligència emocional, és el cervell de la nova UJ. Ell haurà de treure suc de tot el capital humà i polític de l'entitat.

El Secretari de Comunicació: Jordi Riera. Girona, 20 anys. El "techie" de la UJ. L'home que ens farà ser visibles als mitjans i entre vosaltres. Molt treballador, agosarat, insistent i sacrificat. Aporta una visió fresca de conceptes i idees centenàries. Ens ajudarà a trencar marcs conceptuals. Té una gran responsabilitat a sobre, i la complirà amb escreix.

La Secretària de Relacions Institucionals i Afers Exteriors: Maria Casellas. Barcelona. La diplomàcia feta persona. Amb una enorme experiència amb relacions amb entitats totalment diferents a la nostra ( i fins i tot oposades), s'ha fet un nom entre l'associacionisme juvenil català. Treballadora, sincera, alegre, vital. Sap on va, i on ha d'anar el país. Sense complexos i amb mà esquerra. El cocktail perfecte per acompanyar-me en les relacions internacionals.

La Secretaria d'Administració i Finances: Anna Boada. La Bisbal d'Empordà, 27 anys. Directament, el cor de la UJ. Sense ella, la UJ no existiria. Meticulosa, pacient, comprensiva, sense ella res seria possible. Capaç de convertir el caos en la 9a de Beethoven. Si ella i l'Oriol marxen, no sé què farem!

El Representant al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya: Aleix Clarió. Girona, 23 anys. La versatilitat en estat pur. Un creixement polític inaudit fins al dia d'avui. I amb molt futur. El treball és el seu combustible. El representant institucional més important de l'entitat. Incansable i visionari, un gran valor de la UJ.

El Vocal de Política Social i Econòmica: Marc Gonzalo. Barcelona, 22 anys. El més jove dels "Gonzalo Brothers". Una promesa claríssima. Messi abans de ser Messi. Quan el vaig conèixer, vaig veure que ell era el model de jove que hem d'ajudar a crear. Inquiet, meticulós, incansable, agut, dedicat... Podria no parar. I té a les mans la vocalia amb més contingut polític del CEN. Molta sort, amic!

El Vocal d'Universitats: Guillem Pastrana. Tarragona, 25 anys. Un altre crack. L'hem fitxat grandet però des del primer partit marca grans gols. Ell és l'Ibrahimovic de la UJ. Segur, amb estil propi, molta personalitat, creatiu, i resolutiu. Ell ens tornarà a les aules, que més que mai necessiten una visió sensata i fresca de la política per exercir un guiatge i defensa clars del nostre model educatiu i universitari.

La Vocal d'Integració: Keyla Garcia. Barcelona, 27 anys. El toc de la nova Catalunya. D'origen dominicà, però amb cor català, és peça clau per al nou projecte de la UJ, on els joves nouvinguts trobaran un clar referent. Esforçada, disciplinada, solvent i estratègica. Sentireu a parlar de la seva bona feina.

El vocal de Política Municipal: Alfons Nuñez. Vilassar de Mar, 23 anys. Una grata sorpresa. El jove dels pobles, les viles i les ciutats petites. La disciplina i les ganes en estat pur. Ell ens ha d'ajudar a regidoritzar la UJ, per estar cada cop més presents a les institucions que es troben més a prop teu, del jove, del ciutadà. Sense cap mena de dubte, la seva feina serà bàsica per al nostre futur territorial.

El vocal de Participació Política: Xavi Tizón. Sant Cugat del Vallès. Com dirien en anglès, "last but not least". Fidel, perseverant, franc i amb coratge, té clar que necessiten els joves del país. Un visionari, president del Club de Bàsquet Sant Cugat, que ens ajudarà a créixer com mai ha passat.

Com veieu, tenim un equip molt. molt potent. És el meu equip, el teu equip, el nostre equip. Benvinguts a la UJ del segle XXI.
Visca la UJ i visca Catalunya!

Benvinguts al meu Blog!

2009-10-21T18:21:00.003+02:00

Aquest és el primer escrit del meu blog. Des del cibermón intentaré donar a conèixer quines són les meves opinions i reflexions sobre les notícies més destacades de l'actualitat catalana, europea i internacional.

Haureu notat que el blog té un títol en llatí, que vol dir "atreveix-te a saber". Cal dir que el llatí és una llengua que sempre m'ha fascinat, des que vaig poder descobrir-la al col·legi Sagrada Família de Tortosa, amb en Santiago Pelejà, un professor sever però magnífic (aprofito per saludar-lo!). El llatí és d'una lògica i linealitat incomparable, i ajuda, com la matemàtica, a ordenar la ment. Recomano que l'estudieu aquells que no ho heu fet, i que el refresqueu els que ja l'heu oblidat. Però, per què estic parlant ara jo de la mare de les llengües romàniques? De fet, per justificar aquest blog.

Molta gent em preguntava per què no feia un blog, per què no transmitia les meves opinions al món... Sincerament, perquè creia que no podien ser massa interessants. No obstant, des d'aquest passat diumenge, tinc l'honor i l'orgull de ser President de la Unió de Joves, les joventuts d'Unió Democràtica de Catalunya. I tenir aquest honor mereix i obliga a donar a conèixer per mar, terra i aire tot allò que volem els joves d'Unió. I la xarxa és el millor suport. Resumint, ho podria justificant emprant una altra dita llatina, "verba volant, scripta manent". I amb aquest blog no volaran, sinó romandran per tot aquell que les vulgui llegir.

És cert que allò que s'escriu a la xarxa pot ser difícil de trobar. És cert que pot ofegar-se per la sobreinformació que hi existeix. Però també és cert que una ventada, un foc o una inundació no ho faran desaparèixer. I així és igual de cert que per moltes ventades, focs o inundacions que la nova Unió de Joves es trobi en el camí, la força i la il·lusió amb la que hem encarat aquest repte mai serà extinguida. M'hi comprometo. Ens hi hem compromès

Espero que el disfruteu!