Hola amics, com anem? Espero que la Setmana Santa (que es diu així, no les "vacances de primavera" com diuen els progres) us hagin recobrat totes les energies. Vista l'actualitat política, i els durs moments que passa el país ( i que sembla que ens esperen), us seran necessàries.
Aquest matí he tingut l'honor de participar a l'homenatge-ofrena que, com cada any, fem a Unió de Joves rememorant la memòria d'en Manuel Carrasco i Formiguera, membre destacat d'Unió Democràtica de Catalunya, i que fou afusellat a Burgos el 9 d'abril de 1938, avui fa exactament 72 anys.
Carrasco fou un ferm defensor de la sobirania de la nació catalana, i ha esdevingut referent de la fermesa, confiança i lideratge dels polítics del nostre país, especialment d'aquells que no tenen cap passat d'esquerra o dreta radical. Va viure, en primera persona, l'estatut de Núria, amb el debat i les retallades a les Corts Espanyoles, i féu una clara defensa dels mitjans democràtics i pacífics per aconseguir objectius polítics, cosa que es comprovà poc més tard que no compartia cap de les dues espanyes.
Es tracta d'una figura a recordar, tenir present i lloar. Així ho fem des d'Unió de Joves.
"Bon dia.
Família del Manuel Carrasco i Formiguera, amics i amigues d’Unió, amics i amigues d’UJ.
És per a mi un honor poder representar avui a Unió de Joves, les joventuts del nostre partit, Unió Democràtica de Catalunya, en aquesta ofrena i homenatge que commemora el 72è aniversari del tràgic assassinat de Carrasco i Formiguera a mans del bàndol franquista.
I és que de fet, avui, al 2010, gairebé 75 anys després, podem afirmar que aquell cruel assassinat ha de ser recordat no només com una desgràcia per la seva família, per Unió i per Catalunya, sinó per tota la humanitat.
Com diu el Talmud hebreu, qui salva una vida, salva la humanitat sencera. Llavors, hem de dir que qui acaba amb una vida, acaba amb la humanitat sencera. I més devastador és aquest atac a la humanitat quan es tracta de la vida d’un home de la talla moral i personal del Manuel, que salvà moltes persones perseguides per les brigades anarquistes i comunistes, que veien en els catòlics i religiosos un macabre divertiment.
Però en Manuel no només és un estendard moral pels joves d’unió i de tota Catalunya, sinó que més de 70 anys després, també és un estendard polític de primer ordre. Ell, com ningú, va defensar amb fermesa la voluntat del poble de Catalunya, plasmada en l’estatut de Núria, que les Corts Espanyoles van retallar.
La història es repeteix i, novament, el nostre país es troba en aquella difícil situació.
A l’expectativa per un estatut congelat pel Tribunal Constitucional Espanyol, i quan tot apunta que el Nou Estatut serà dràsticament retallat, els joves de Catalunya necessitem reclamar-nos hereus del valor, la fermesa i la convicció amb la qual Carrasco defensà el bé més preuat de qualsevol poble i persona: la llibertat.
Nosaltres, els joves d’Unió, no podem permetre que el centralisme espanyol vulgui coartar la nostra expressió més plena com a poble. Nosaltres hem de reivindicar allò que és fruit de la manifestació més pura de la nostra llibertat i convivència pacífica: l’estatut , les bases de la nostra democràcia.
Hem de dir ben fort que un tribunal que incompleix el marc de legalitat vigent, amb quatre dels seus magistrats que han esgotat el mandat fa 3 anys, no pot tòrcer el nostre futur com a poble.
I si hem de dir-ho ben fort no és per vici, no és per frivolitat, no és per agressivitat; ans al contrari, és per responsabilitat de país. Els joves catalans d’avui, els adults del demà, no ens podem quedar callats amb ulls clucs davant l’anunci d’un nou maltractament a la nostra jove democràcia. Ens hi juguem massa.
De fet, no és trivial ni gratuït afirmar que la democràcia de la qual gaudim avui és obra de màrtirs com en Carrasco. Cal recordar que al debat sobre l’estatut de Núria a Corts, Carrasco féu gal·la de la seva autoritat moral i política quan el diputat radical Pérez Madrigal el va interrompre dient: «Lo que su señoría defiende se defiende a tiros, con discursos no». Carrasco representava llavors perfectament un polític democràtic modern, aquell qui defensava la realitat d’un poble sense recórrer a la violència, com li reclamaven els espanyols.
En un moment on la desafecció és allò que els joves majoritàriament senten i entenen per la política, els joves polítics hem de defensar amb contundència la seva utilitat, el seu significat últim, que és el servei al ciutadà.
I defensar-la vol dir defensar la sobirania del nostre país, com Carrasco féu fa 70 anys. Vol dir defensar el nostre futur, la nostra llibertat, com molts homes i dones han fet al llarg de la nostra història.
Per tant, si amb l’enunciat tret de gràcia al nostre estatut callem, estarem faltant als nostres principis, faltant al nostre país, faltant al Carrasco.
És per això que em comprometo, ens compremetem , aquí solemnement, davant de vosaltres i de les seves despulles, que Unió de Joves defensarà amb totes les seves forces la sobirania democràtica de Catalunya, representada per aquest estatut.
Aquesta és la millor ofrena a la memòria d’en Manuel Carrasco i Formiguera.
Amunt, avant, Visca Catalunya Lliure!"
Família del Manuel Carrasco i Formiguera, amics i amigues d’Unió, amics i amigues d’UJ.
És per a mi un honor poder representar avui a Unió de Joves, les joventuts del nostre partit, Unió Democràtica de Catalunya, en aquesta ofrena i homenatge que commemora el 72è aniversari del tràgic assassinat de Carrasco i Formiguera a mans del bàndol franquista.
I és que de fet, avui, al 2010, gairebé 75 anys després, podem afirmar que aquell cruel assassinat ha de ser recordat no només com una desgràcia per la seva família, per Unió i per Catalunya, sinó per tota la humanitat.
Com diu el Talmud hebreu, qui salva una vida, salva la humanitat sencera. Llavors, hem de dir que qui acaba amb una vida, acaba amb la humanitat sencera. I més devastador és aquest atac a la humanitat quan es tracta de la vida d’un home de la talla moral i personal del Manuel, que salvà moltes persones perseguides per les brigades anarquistes i comunistes, que veien en els catòlics i religiosos un macabre divertiment.
Però en Manuel no només és un estendard moral pels joves d’unió i de tota Catalunya, sinó que més de 70 anys després, també és un estendard polític de primer ordre. Ell, com ningú, va defensar amb fermesa la voluntat del poble de Catalunya, plasmada en l’estatut de Núria, que les Corts Espanyoles van retallar.
La història es repeteix i, novament, el nostre país es troba en aquella difícil situació.
A l’expectativa per un estatut congelat pel Tribunal Constitucional Espanyol, i quan tot apunta que el Nou Estatut serà dràsticament retallat, els joves de Catalunya necessitem reclamar-nos hereus del valor, la fermesa i la convicció amb la qual Carrasco defensà el bé més preuat de qualsevol poble i persona: la llibertat.
Nosaltres, els joves d’Unió, no podem permetre que el centralisme espanyol vulgui coartar la nostra expressió més plena com a poble. Nosaltres hem de reivindicar allò que és fruit de la manifestació més pura de la nostra llibertat i convivència pacífica: l’estatut , les bases de la nostra democràcia.
Hem de dir ben fort que un tribunal que incompleix el marc de legalitat vigent, amb quatre dels seus magistrats que han esgotat el mandat fa 3 anys, no pot tòrcer el nostre futur com a poble.
I si hem de dir-ho ben fort no és per vici, no és per frivolitat, no és per agressivitat; ans al contrari, és per responsabilitat de país. Els joves catalans d’avui, els adults del demà, no ens podem quedar callats amb ulls clucs davant l’anunci d’un nou maltractament a la nostra jove democràcia. Ens hi juguem massa.
De fet, no és trivial ni gratuït afirmar que la democràcia de la qual gaudim avui és obra de màrtirs com en Carrasco. Cal recordar que al debat sobre l’estatut de Núria a Corts, Carrasco féu gal·la de la seva autoritat moral i política quan el diputat radical Pérez Madrigal el va interrompre dient: «Lo que su señoría defiende se defiende a tiros, con discursos no». Carrasco representava llavors perfectament un polític democràtic modern, aquell qui defensava la realitat d’un poble sense recórrer a la violència, com li reclamaven els espanyols.
En un moment on la desafecció és allò que els joves majoritàriament senten i entenen per la política, els joves polítics hem de defensar amb contundència la seva utilitat, el seu significat últim, que és el servei al ciutadà.
I defensar-la vol dir defensar la sobirania del nostre país, com Carrasco féu fa 70 anys. Vol dir defensar el nostre futur, la nostra llibertat, com molts homes i dones han fet al llarg de la nostra història.
Per tant, si amb l’enunciat tret de gràcia al nostre estatut callem, estarem faltant als nostres principis, faltant al nostre país, faltant al Carrasco.
És per això que em comprometo, ens compremetem , aquí solemnement, davant de vosaltres i de les seves despulles, que Unió de Joves defensarà amb totes les seves forces la sobirania democràtica de Catalunya, representada per aquest estatut.
Aquesta és la millor ofrena a la memòria d’en Manuel Carrasco i Formiguera.
Amunt, avant, Visca Catalunya Lliure!"
Escrits
0 comentaris:
Publica un comentari