Barcelona, una capital "low-cost"

Bon dia, amics! Com va la setmana? Suposo que dureta, no? sobretot pels amics de les comarques gironines i de les comarques centrals, que vergonyosament encara segueixen en condicions infrahumanes, 4 dies després de la gran nevada. Des d'aquí, i en nom d'Unió de Joves, les joventuts d'Unió Democràtica, vull enviar el màxim suport als ciutadans i a les famílies afectades, que han donat un exemple de cooperació, filantropia i ajuda mútua davant aquests catastròfics esdeveniments.

De fet, aquest matí, mentre m'afeitava, estava pensant que si passa amb això amb una nevada gran (inusual, però no extraordinària per la nostra localització geogràfica), què passaria amb un terratrèmol? Com quedaria Catalunya? Si ni tan sols les nostres centrals nuclears estan preparades per més d'un grau 4 a l'escala de Richter, com quedarien les carreteres, centrals elèctriques, canalitzacions, pantans, xarxa ferroviària...?

Doncs sí, passariem a ser un ex-país, allò que molts intenten que sigui Catalunya des de fa segles.Acabat d'afeitar-me i dutxar-me, he agafat la meva magnífica Scoopy 100 i m'he endinsat dins la trama urbana de la ciutat. I com no, estaven caient 4 gotetes de res i ja m'he trobat semàfors sense funcionar. I això, com diria el Núñez de Crackòvia, "és gravíssim"! I no gravíssim només perquè no pot ser que la pluja inutilitzi els semàfors caríssimament fashion de Bcn, sinó gravíssim perquè el recorregut que he fet no pot ser més cèntric: d'Hospital Clínic a l'Ajuntament! Llavors, baixant per Balmes i arribant a Pelai, els meus amortidors han pogut gaudir d'un test gairebé  de "dummies", ja que el mateix centre de Barcelona té un asfalt ple de forats, irregularitats, esquerdes, pegats i desnivells, que recorda més als carrers de Sofia que als de la ciutat "que ha de ser la capital de la Mediterrània".

Però de fet, el més indignant de tot no és això, ja que l'estètica mai ha d'estar sobre l'ètica. El més indignant és que això (tant els semàfors com l'asfalt, per no dir altres coses com les rates del metro), augmenta el risc pels barcelonins i barcelonines i, malauradament, demostra que Barcelona no és una ciutat de primera, sinó low-cost, fet que va totalment en contra del model que vol i ha de voler exportar la Barcelona del futur, capital de Catalunya i punta de llança de la Mediterrània. Contràriament al que la gent pensa, ser low-cost no és dolent per definició, ja que low-cost no implica menys qualitat, sinó menys prestacions o valor afegit al producte (aprofito per saludar a l'amic Guillem Recolons, qui m'ha parlat sempre del tema), però també cal dir que moltes empreses s'han aprofitat del low-cost per vendre productes que no compleixen amb els mínims requeriments de qualitat o seguretat.

I el problema es troba en que aquesta versió de low-cost malentesa, que dinamita la qualitat de vida dels ciutadans, ha estat la que ha imposat el govern d'esquerres de la ciutat, encapçalat pel PSC, durant més de 30 anys. Però com diuen a l'APM, "cuidaooooooooo", que el low-cost és filosofia de vida per als serveis a la ciutat, però no en altres assumptes de l'alcalde Hereu. Recordem, sinó, el seu blog: 315.000 € a l'any, més de 50 milions de les antigues pessetes. Aprofito per donar gràcies des d'aquí a Blogger, e-noticies i wordpress per estalviar-nos tants diners, sobretot en època de crisi econòmica...

Cada dia que passa, els ciutadans de Barcelona i de Catalunya veuen que cal un canvi. Cal un canvi de prioritats, de gestió, de maneres, de model; cal un canvi que només CiU pot garantir a dia d'avui . Només Xavier Trias i Artur Mas poden redreçar el rumb del país i de Catalunya. Perquè estem farts de sentir parlar a periodistes i polítics dient que "en un país normal"o "en un país seriós" això no passaria. El que ens fa ser un país "anormal" o no seriós a dia d'avui són els nostres governs, que es preocupen més en sobreviure que en facilitar-nos la vida. Per tindre un país seriós, cal tenir una capital seriosa, que aposti pel benestar i no per conceptes antiquats, inútils o naïfs com la multiculturalitat o la Barcelona Canalla.

En aquest projecte de canvi hi treballem molts joves d'arreu del país des d'Unió de Joves . Cal un viratge total de filosofia, aproximació i solucions. Emprant terminologia britànica,  hem de passar del low-cost al Flagship (de bandera). S'ho mereix la ciutat, s'ho mereix el país i, per davant de tot, s'ho mereix el ciutadà.