http://www.yepp-online.net/content.php?hmID=11&smID=86
Però bé, anem a allò pràctic. Cal ser clars: va ser un èxit! Com us vaig comentar, l'Oriol Gil i jo vam tenri la possibilitat de presentar les 18 esmenes d'UJ, de les quals 15 van ser total o parcialment acceptades i tres retirades per part nostra (perquè un canvi en el Frame féu que les nostres sobre l'energia nuclear i les relacions amb Xina fóssin nonsense).
Pel que fa a les transaccions adoptades, gairebé totes es refereixen a qüestions de llenguatge o concepte. Us detallo les nostres aportacions al Frame:
- Vam aconseguir entrar el posicionament cap on ha de tendir la PAC en la seva propera revisió, apostant per la producció amb valor afegit
- que les relacions transatlàntiques de la Unió Europea passin també per Canadà, no solament pels EUA
- vam assegurar que els cossos d'intel·ligència europeus treballin coordinadament i comptin amb tots els recursos per operacions de contraterrorisme
- que els pares europeus tinguin garantit el seu dret a decidir el tipus d'educació que reben els seus fills
- consolidar que es parlés de la UE com una comunitat de valors comuns, basada en la llibertat, la seguretat, la igualtat i la prosperitat; vam remarcar el paper de la persona enfront el de l'individu
- vam incloure una menció els valors cristians i humanistes que fonamenten la cultura europea
- consolidar el reconeixement de la unió civil de les parelles del mateix gènere
- apostar per les polítiques fermes a favor de la natalitat
- remarcar el paper de les regions en la construcció europea
De fet, ja sabem que la cosa pot estar complicada si depèn dels francesos, italians o espanyols. No obstant, la batalla europea i internacional no es guanyarà a Paris o Roma, sinó a Tirana, Riga, Vilnius, Bratislava, Sofia, Budapest o La Valletta. Europa té 27 estats membres, molt d'ells de nova creació fruit del desmembrament del bloc soviètic i d'altres petits, però límítrofes amb els grans, que poden arribar a entendre la nostra situació. És per això que cal treballar fortament en aquesta via, com fa UJ.
I si dic la Valletta és per tancar amb la pregunta que dóna nom a aquest post. I és que al sopar del dissabte a Sofia, en el marc d'un meravellós restaurant típic dels Balcans, vaig compartir taula amb un jove dirigent polític de Malta, que va acabar preguntant-me si efectivament "Catalonia" era una nació. Després d'explicar-li detalladament la nostra realitat, les nostres institucions i el nostre dia a dia, el noi va semblar molt més respectuós amb la nostra realitat de país, i em va assegurar que ara sí que votaria per les nacions sense estat, i que li fascinava com una gent com nosaltres podia ser tant desacomplexadament europeista. Per tant, amics, hi ha esperança si es treballa ferma i continuadament en el temps. Però també vull aportar una mostra de la "bona feina" que fa l'estat i la diplomàcia espanyola en les relacions internacionals; el noi en qüestió era el principal assessor del Ministre d'Assumptes Exteriors de Malta... No creieu que ens hauria de conèixer? L'Espanya plural no ven; ni a casa, ni a fora...
Fins aviat!
.



0 comentaris:
Publica un comentari