VOsCat

http://blogs.e-noticies.com/iban-rabasa/voscat.html

Què? Com? VOsCat? Doncs sí, aquesta és la resposta d'Unió de Joves a la Llei del Cinema. Una resposta que, sincerament, crec que cal refermar després de la vaga dels treballadors de TV3, on es va emprar la llengua com a mecanisme de notorietat de les justes (i necessàries) reivindicacions dels professionals de "La nostra".

Però bé, anem per parts. És indubtable que la Llei del Cinema ha fet trontollar el dèbil equilibri entre la política i la realitat al nostre país. Si dic això és perquè crec que de vegades la política viu a un món apart, cosa que hem de canviar, i que recordem cada dia a UJ.

Haureu vist, llegit i escoltat les queixes i les alabances sobre la Llei que pretén garantir que la meitat de l'oferta del cinema a Catalunya sigui en català. Haureu també vist, llegit i escoltat que la patronal dels cinemes va fer vaga el passat dilluns, amb un seguiment ben destacable. De fet, la llengua s'empra normalment (i desgraciadament) a Catalunya com a arma pels partits, cosa que va en contra dels mateixos principis d'allò que ha de significar la política, que han de basar-se en el lideratge, la recerca de consensos i de projectes comuns de país. Aquí el govern ha fallat estrepitosament, ja que s'ha posat en contra als empresaris i a molta part del públic. La Llei del Cinema busca una proposta equànim a una injustícia de principis, el fet que l'oferta dels cinemes a Catalunya sigui majoritàriament en castellà, però no soluciona el problema de fons, que és la irracionalitat del doblatge a l'Europa contemporània.

Què hagués tingut que fer el Govern, doncs? Com a pla de xoc, crec que pot estar bé aquesta dràstica mesura, si només es legisla en política lingüística i cultural, deixant de banda els aspectes econòmics o la llibertat de mercat. No obstant, fent això no encarem el problema de fons, allò que fa que els nostres joves no siguin competitius, allò que realment és problemàtic per al país. A un país normal, el doblatge no hauria d'existir, i tot haurien de ser Versions Originals Subtitulades en l'Idioma Oficial del país (el que vol dir que a Catalunya, seria VOsCat). Aquesta és la nostra aposta pel que hauria de ser una Llei del Cinema de Veritat, responsable i amb sentit comú. Però clar, els canvis bruscos són dolorosos, i no tots els governs (i menys el tripartit) tenen la voluntat i la valentia per assumir-los.

Parlant-ne amb un professor d'anglès fa uns dies, que defensa la Llei del Cinema tot i ser anglès, vaig arribar a la conclusió que apostar per la VOsCat és un factor crucial de cara al futur. Ambdós vam estar d'acord en que la nostra identitat nacional es basteix principalment en la llengua catalana, i que calia fer iniciatives per recolzar-la, però sense oblidar que estem a la UE i que Catalunya té uns índexs de competències lingüístiques estrangeres lamentables. Ell em proposava que, com a mesura de transició, l'interessant seria que tots els programes per nens (dibuixos,etc.) fossin emesos en VOsCat, de manera que els adults del futur ja entendrien com a seva aquesta fòrmula de difusió. Si els professionals com ell ho tenen tant clar, si clama al cel el nostre problema amb les llengües estrangeres globals, per què el govern no treballa realment en aquesta direcció?

Doncs he de dir que és pel motiu que us comentava abans. Falta lideratge, visió estratègica, mentalitat arriscada i innovadora. Falta allò que ha fet a Catalunya ser la nació pròspera que és, però que en mans del tripartit ha estat minvat considerablement. Falta una manera nova de fer política, amb més coratge, iniciativa i fermesa. Falta una revolució general i generacional a la política catalana, i és per això que treballa Unió de Joves.