Hola amics, doncs sí, amb aquest xocant títol he volgut encapçalar la reflexió d'avui. I és que no són pocs els amics de les Terres de l'Ebre que han entrat en contacte amb mi aquests dies, arran de la polèmica del Magatzem Temporal Centralitzat i la seva possible ubicació a Ascó, a la comarca de la Ribera d'Ebre. Són persones que fa temps que desconfien de la classe política, de les seves promeses, de les seves accions. Persones que desconfiaven dels nostres polítics mentre es fascinaven amb l'efecte Obama. Persones que pregunten què fa un jove com jo en aquest món de la política. Persones, que com a tals, necessiten respostes clares.
Les Terres de l'Ebre són l'epicentre del sud de Catalunya, i hi viuen unes 200.000 persones. A cavall de la transició entre una economia agrícola i protoindustrial, el turisme rural i la producció energètica han esdevingut focus de creació de riquesa imprescindibles pel desenvolupament de les quatre comarques. Com veieu, sectors que, sense un guiatge sòlid al implantar-se, poden esdevenir eminentment contradictoris. I és aquí on rau el problema; les autoritats del territori i del país haurien d'haver trobat l'equilibri perfecte entre ambdues indústries, generant consens i unint als ciutadans i els polítics en un mateix projecte i model de país i de territori.
Però voilà! Això no ha succeït i ja ha nascut el problema. El més curiós de tot plegat és que, interessadament, el debat ha esdevingut sobre si nuclears SÍ o nuclears NO, quan curiosament ningú les hauria de qüestionar perquè generen el 50% de l'energia del país, fet que demostra que la nostra supervivència energètica passa, per ara, per una clara aposta per elles. Però si rasquem en l'assumpte, veiem que a les Terres de l'Ebre no es qüestiona el model energètic, sinó que la tensió generada és de caire totalment territorial. La gent de l'Ebre "plora" perquè no és lògic, sostenible, normal ni engrescador concentrar en una àrea tan petita el 8% de la producció energètica d'Espanya. No és just, de cap manera, que el Sud de Catalunya tingui totes les infrastructures energètiques del país (petroquímiques, nuclears, gas...) i que les altres regions del país no en tinguin cap. No és just que la província que de més sang dota als òrgans productius del país pateixi un dèficit estructural d'infrastructures que limita el seu creixement i que la fa encara més dependent de l'energia. És per això que les Terres de l'Ebre ploren, perquè es troben immerses en un cercle viciós que ofega les seves oportunitats de creixement, i només es recorda d'elles per posar-hi més infrastructures energètiques.
Com us deia, trobo del tot legítima la desconfiança que els ebrencs mostren cap als governants en general, però sobretot als nacionals, que durant anysi panys no han sabut copsar les seves demandes i necessitats. La Unió de Joves, joventuts d'Unió Democràtica de Catalunya, aposta i treballa per un país socialment just, territorialment equilibrat, nacionalment vertebrat i que garanteixi igualtat de condicions i d'oportunitats per tothom. I això s'ha demostrar buscant consensos en el territori, cosa que el govern no ha fet. Ja n'hi ha prou de fer servir als ebrencs com a arma electoral, com es va fer amb el PHN, ja n'hi ha prou de jugar amb els seus sentiments! Ells també tenen dret a decidir, i se'ls ha de donar aquesta oportunitat.
Escrits
0 comentaris:
Publica un comentari